La Xina provoca el pitjor dia a les borses des de Lehman Brothers

BarcelonaFeia sis anys que no es veia una jornada tan negra a les borses mundials com la d'aquest dilluns. Durant aquest temps, el terror als mercats s’havia restringit als mercats de deute públic (la famosa prima de risc) mentre les borses acumulaven sucosos augments. Els mercats es pregunten ara si aquests augments s’han acabat o si el que s'ha vist avui ha estat una brusca correcció abans de gaudir de nous ascensos.

Si el 2008 el catalitzador de la patacada van ser les conseqüències de la fallida de Lehman Brothers, aquest dilluns l'espurna que ha provocat el foc han estat ser els dubtes sobre l’estat real de l’economia xinesa. Això ha escampat els nervis, primer, i el terror, després, entre els inversors. "Hi ha pànic, ja ningú pren decisions racionals", ha lamentat el fons d’inversió alemany Lampe, que gestiona 6.000 milions d’euros. Només els inversors dels Estats Units, després d'un histèric inici de sessió a Nova York, han demostrat una certa calma. Al final, però, la tendència negativa ha estat massa forta i la borsa va tancar amb les pèrdues més importants en quatre anys.

Els nervis han començat a la Xina, on la borsa ha patit aquest dilluns un descens superior al 8%, el més pronunciat des del 2007, i s'han contagiat ràpidament a les borses de la resta del món. Divendres un indicador avançat va anticipar que la producció industrial de la Xina està caient com no ho havia fet des del 2009. Segons els experts, això és el que ha escampat nous dubtes sobre una economia que aquest mateix mes ha fet dues devaluacions de la seva moneda, un altre factor que deixa entreveure una economia més delicada del que semblava fins ara. Això tindria implicacions per a la resta del món, inclosos els països emergents, rics en matèries primeres que la Xina consumeix amb avidesa.

De totes maneres, la Xina no és l'únic motiu que preocupa els inversors. També sembla que els inquieta la teòrica pujada de tipus als Estats Units abans que acabi l’any, cosa que posarà en problemes la resta d’economies mundials.

Les dades de la patacada

Els parquets europeus han estat entre els principals afectats per aquests dubtes i gairebé tots han patit caigudes superiors al 5%. En el cas de l’Íbex-35, el descens ha estat del 5,01%. Per entendre millor la magnitud de la tragèdia: entre totes les empreses de l’Íbex han perdut en un sol dia 29.000 milions d’euros de valor en borsa, un terç dels quals corresponien a la banca. El selectiu paneuropeu FTSE Eurofirst 300 s'ha deixat un 5,4%, o dit d’altra manera, 450.000 milions d’euros. Gairebé la meitat del PIB espanyol en tot un any.

Els nervis també s'han estès al petroli, que ha seguit baixant fins a un nou mínim (42,5 dòlars per barril de Brent, el nivell més baix des del 2009) i al tipus de canvi euro/dòlar. La moneda europea ha escalat fins als 1,16 dòlars per primer cop des de l’inici de la intervenció del BCE en els mercats, al gener.

El cas dels Estats Units ha estat diferent. Tot feia preveure una davallada històrica quan el Dow Jones ha iniciat el dia amb una caiguda de 1.000 punts. Per entendre-ho: és el descens intradia (produït durant una mateixa jornada) més pronunciat que ha registrat mai aquest selectiu. Però en un parell d’hores la situació s'ha començat a reconduir i les pèrdues es han reduït a la meitat. Al final, però, la tendència negativa s'ha imposat: el Dow Jones ha tancat amb pèrdues del 3,58% i el Nasdaq es va deixar un 3,78%. Les caigudes més pronunciades des del 2011.

El gran debat d'avui entre els analistes i inversors financers és fins a quin punt estava justificat el pànic que s'ha estès als parquets mundials. Alguns creuen que no, però d’altres alerten que potser sí que cal atendre els senyals que estan emetent els inversors.

N’hi ha per tant?

Xavier Brun, gestor del fons de pensions Solventis i director del màster en mercats financers de la UPF, creu que descensos tan acusats com els d'avui responen fonamentalment als nervis. Segons la seva opinió, avui molts fons d’inversió –que tenen participacions molt diversificades– han provocat les caigudes generalitzades a causa de la pressió dels seus clients, que, contagiats pel temor, els han exigit vendre. De totes maneres, ell creu que els bons resultats empresarials dels últims temps no justifiquen descensos com els d’avui, si no és que aquests canvien ràpidament. Aquesta també és la postura de José Luis Martínez Campuzano, estrateg de Citigroup (llegiu l'entrevista).

A l’altre extrem, un dels més negatius ha estat l’economista Lawrence Summers, que a més d’haver ocupat diversos càrrecs en l’administració dels EUA va estar molt a prop de ser nomenat president de la Reserva Federal –el banc central nord-americà– fa un any. "Tal com va passar els mesos d’agost del 1997, 1998, 2007 i 2008, podem trobar-nos en l’etapa inicial d’una situació molt problemàtica", ha alertar Summers en un missatge a Twitter. Ell mateix ha publicat avui un article al 'Financial Times' en què reclama que la Reserva Federal no apugi els tipus d’interès.