Economia 26/11/2020

Ayuso porta la guerra fiscal a Catalunya

Madrid recapta el doble d'impostos que Catalunya tot i tenir un PIB similar

Núria Rius Montaner
4 min
Xoc frontal entre Madrid i Catalunya per les polítiques fiscals

MadridUn famós cavall de batalla ha obert un nou combat entre la Comunitat de Madrid, el govern central i alguns governs autonòmics: l'harmonització fiscal. Malgrat que el debat és recurrent, l'acord d'ERC amb el govern espanyol pel sí als pressupostos de l'Estat que inclou "la fi del dúmping fiscal de Madrid" ha tornat a col·locar els focus damunt les polítiques fiscals que aplica la comunitat madrilenya. A més, aquesta vegada s'hi afegeix un ministeri d'Hisenda entossudit per treure del calaix l'any vinent una reforma del sistema que inclou, precisament, equilibrar la pressió fiscal entre territoris.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Aquest escenari ha portat a enfurismar la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que va avisar que "seria el pitjor malson" del govern si duu a terme aquesta harmonització fiscal. Unes advertències que no han passat de llarg en el si de la Generalitat. El vicepresident amb funcions de president del Govern, Pere Aragonès, li ha replicat que "els espanyols no paguen les rebaixes fiscals dels madrilenys en general però sí de les grans fortunes i dels imperis econòmics de Madrid".

Amb tot, els impostos que estan al punt de mira són principalment tres: l'IRPF, el de patrimoni i el de successions i donacions. L'IRPF és un impost progressiu que es divideix entre l'Estat i les autonomies. Els ajustos dels últims anys a la regió madrilenya han fet que entre Madrid i Catalunya ja hi hagi una diferència de quatre punts i mig en el tipus màxim de la taxa que grava les rendes del treball i, ara, el govern madrileny té la intenció de reduir mig punt més tots els trams i ampliar la bretxa fins als cinc punts.

Pel que fa a l'impost sobre el patrimoni, a Madrid és inexistent, ja que es bonifica al 100%, mentre que a Catalunya aquest impost estableix una tarifa d'entre el 0,21% i el 2,75%. Fonts del ministeri d'Hisenda ja donen per bona la dada que fins ara només denunciava el sindicat Gestha: Madrid deixa escapar cada any 1.000 milions per aquest tribut. D'altra banda, l'impost de successions i donacions també és més baix. A Madrid, les successions entre familiars directes estan bonificades un 99%. A Catalunya, les herències entre cònjuges també pateixen aquesta bonificació, però en els familiars més llunyans, com un oncle, la bonificació cau al 10%.

Els experts apunten que tota aquesta fiscalitat més atractiva, fruit de les bonificacions i les exoneracions, beneficia principalment les rendes altes. A més, "la mobilitat ocasionada per les diferències en l'IRPF sembla dirigir-se només a la regió de Madrid", assegura un estudi dels investigadors Julio López Laborda i Rodrigo Sauco, de la Universitat de Saragossa. De fet, el mateix govern de Madrid presumeix que 433 grans empreses han marxat de Catalunya a Madrid el 2020 per "asfíxia fiscal", en paraules del vicepresident madrileny, Ignacio Aguado (Cs).

L'efecte capitalitat

El resultat: una concentració inèdita a Madrid de grans empreses, sectors com el financer i institucions polítiques que permet que la capacitat fiscal sigui de les més elevades. De fet, Madrid és la regió on el 2018 es van recaptar el 46% dels impostos de l’Estat, quan el seu PIB representava el 19,2%: només dues dècimes més que el de Catalunya, que aporta un 20% de la recaptació. És així com la comunitat defensa algunes de les rebaixes fiscals.

Aquest escenari, però, va de la mà d'altres factors com el conegut efecte capitalitat, és a dir, la capacitat o avantatge de les capitals dels estats (com Madrid, París o Londres) que tenen denominades "estructures d'estat" i que provoquen que s'hi concentri més capital que a la resta del territori, explica el catedràtic en economia de la Universitat de Barcelona i director de l'àrea d'anàlisi de sistemes impositius de l'IEB, Alejandro Esteller. Tanmateix, Esteller prefereix no parlar de "deslleialtat" perquè apunta que totes les comunitats podrien rebaixar els impostos. Ara bé, Esteller avisa que "aquestes accions no són neutrals i és aquí on apareix el problema". El fet és que les decisions de Madrid poden condicionar les polítiques fiscals de la resta de comunitats, que es poden veure temptades a rebaixar els impostos. Guerra fiscal? "Podria passar si hi ha un progressiu degoteig de les comunitats on els tipus alts desapareguin", avisa Esteller, que apunta que l'única solució és "posar-hi ordre".

Fonts del ministeri d'Hisenda apunten a una reforma encaminada a estipular "uns topalls". Per al catedràtic d'economia és imprescindible un topall mínim que permeti fer desaparèixer la bretxa. Ara bé, Esteller afegeix un altre punt a tenir en compte: l'aplicació dels impostos, és a dir, com es valoren els actius i com es vigilen les bonificacions o les exoneracions. Qui se n'encarrega és l'administració tributària, que està descentralitzada, i les comunitats en tenen les competències. "Si aquest control és més lax en un lloc o un altre perquè [el govern autonòmic] s'hi decideix posar menys recursos, pot ser que tot el que s'hagi aconseguit via harmonització es perdi per aquí. És un punt complicat", apunta Esteller, si bé assegura que caldrà tenir-lo en compte.

Tanmateix, les decisions d'Ayuso no són una excepció a la comunitat. La regió fa més de 16 anys que rebaixa els tributs i conté, això sí, la despesa pública. És a dir, Madrid deixa escapar ingressos, però en despesa sanitària, per exemple, se situa a la cua de l’Estat amb un 3,6% del PIB, segons dades del ministeri de Sanitat de l’any 2018. "Qui ho pateix també són els madrilenys", reflexiona Esteller.

stats