Educació, educació i educació!

La il·lusió dels nois i noies en aquest inici de curs ha de ser un estímul per a tota la societat

Els noies i noies han començat un nou curs escolar, segurament el més esperat de la seva vida, perquè arriba després de sis mesos de no poder trepitjar les aules ni els patis, de no poder parlar i jugar amb els amics, de no poder veure les mestres. Sens dubte, ells són els que més hi guanyen. El covid els va furtar mig curs escolar, va limitar la seva sociabilitat i l'adquisició de coneixements fonamentals durant massa mesos. Tot i els esforços de moltes escoles i famílies per suplir l'ensenyament presencial, sens dubte no va ser el mateix. D'aquí que la comunitat escolar, les administracions (Govern i ajuntaments) i el conjunt de la societat hagi entès que l'educació és un dret essencial i que, amb la pandèmia en una fase menys crítica, tocava obrir les escoles i instituts, i al llarg de les pròximes setmanes també les universitats.

I si per als nois i noies ha estat un dia llargament esperat, per a les professores i professors, malgrat les dificultats i incerteses organitzatives, tornar als centres també suposarà girar full de l'excepcionalitat d'un últim curs marcat per la pèrdua del contacte directe amb els infants i adolescents i per l'entrada en escena de les classes online, una experiència de la qual es pot treure partit com a element complementari. El curs passat va ser molt complicat i aquest no serà fàcil, però la il·lusió ha de vèncer la por, sempre, esclar, fent complir unes mesures de seguretat sanitària que en bona part han vingut per quedar-se. Caldrà anar ajustant aquesta nova normalitat, i tothom haurà de contribuir-hi. La capacitat d'adaptació i de canvi serà crucial.

Finalment, per als pares i mares, tercera pota de la comunitat educativa, aquesta entrada de curs suposa un anhelat inici de normalització de la vida familiar i de la conciliació laboral, i la il·lusió de tornar a veure els fills amb ganes d'anar a l'escola; la il·lusió de saber que tornen a estar en disposició d'aprendre, de créixer en un entorn de coneixement, i en un entorn sanitàriament segur. Perquè, amb totes les mesures preses i tota la pressió social damunt les escoles, ara mateix són segurament un dels espais més monitoritzats en relació al covid. En tot cas, la responsabilitat de complir amb les normes anticovid és de tots, de les famílies a casa i al carrer, dels docents a l'interior dels centres i dels nois i noies sobretot a partir de certa edat. 

Però més enllà del covid, en aquest nou curs també hem de parlar, sobretot, d'educació, educació i educació! És a dir, de mètodes i coneixements, de la necessitat de treballar més la inclusió per als qui pateixen exclusió, d'aprofundir molt més en l'autonomia dels centres (no només quan l'administració es veu desbordada, com ha passat en algunes fases de la pandèmia), d'innovació, de formació del professorat, d'obertura dels centres escolars a la societat, de mitjans i inversions, d'horaris... Tots aquests debats i altres són els que ens han de fer avançar cap a un ensenyament de més qualitat, són els que han de fer possible un salt endavant que tots reclamem però que no acaba d'arribar mai. Amb covid o sense, és urgent posar-s'hi. Fem que la il·lusió dels nois i noies també sigui la nostra.