Espanya, Catalunya, el dèficit i la cançó de l'enfadós

L'estat espanyol tanca el 2018 amb un dèficit públic del 2,48% i sortirà del procediment correctiu de Brussel·les 

L'oficina estadística de la Unió Europea, l'Eurostat, ha avançat aquest dimarts que l'estat espanyol tancarà l'exercici del 2018 amb un dèficit públic del 2,48% del PIB, havent descomptat l'efecte del rescat de les autopistes, per sota del 3% exigit en el Pacte d'Estabilitat i lleugerament per sobre del 2,2% pactat amb Brussel·les. D'aquesta manera, Espanya ja no serà el país amb un desequilibri més gran entre els ingressos i les despeses: Xipre amb un 4,8% de dèficit públic i França amb un 2,5% superen Espanya. Si les previsions econòmiques del mes de maig confirmen que Espanya segueix pel camí de la reducció del dèficit, el país quedarà fora del procediment correctiu de dèficit excessiu que es va engegar en els pitjors anys de la crisi econòmica, quan el dèficit públic espanyol va arribar fins a l'11% del PIB. 

Durant la crisi, el dèficit públic i el deute es van disparar: amb la caiguda de la recaptació, els ingressos es van desplomar i les administracions públiques s'havien d'endeutar per poder seguir pagant el deute i fent despesa, una despesa molt necessària en el cas de prestacions socials com ara l'atur, la salut o les beques menjador.

Dins del procediment de dèficit excessiu, els objectius de dèficit venien marcats per la Comissió Europea, que assignava un topall per als estats incomplidors any rere any, amb la intenció que en uns anys arribessin al 3% fixat pel Pacte d'Estabilitat. Era l'anomenat camí de la consolidació fiscal. Després, el govern espanyol, en el Consell de Política Fiscal i Financera, repartia aquests objectius de dèficit entre els diferents nivells d'administració. És necessari reconèixer que en bona mesura l'esforç de reducció del dèficit ha recaigut sobre les comunitats autònomes i els ens locals. Pot servir d'exemple el que va passar els anys 2011 i 2012: les comunitats autònomes van reduir el dèficit en 35.381 milions d'euros (del 5,12% a l'1,87%), mentre que l'administració central el va incrementar en 43.719 milions d'euros (del 3,40% al 5,24%). Aquell any Catalunya va reduir el seu dèficit en 6.260 milions d'euros.

Els governs del PP van centrifugar la reducció del dèficit cap a les comunitats autònomes i cap als ens locals, i els va exigir una rapidesa desmesurada en la consolidació malgrat que aquests nivells d'administració eren i són els responsables d'un terç de la despesa pública, de la despesa menys flexible: la social, és a dir, salut, ensenyament i benestar social. 

Durant el debat de dilluns passat a Televisió Espanyola, el candidat del PP va tirar de demagògia quan va destacar que el dèficit públic s'ha tornat a disparar amb el govern socialista de Pedro Sánchez. En deu mesos de govern i sense uns pressupostos aprovats, és difícil poder canviar les polítiques econòmiques i fiscals d'un país. Convindria advertir als polítics que en campanya electoral no tot s'hi val. 

Una segona derivada del dèficit públic és que, durant la recuperació econòmica, la Generalitat i els altres nivells d'administració han hagut de destinar la millora de la recaptació a la reducció del dèficit i això ha afectat la inversió, cosa que deixa les comunitats en una situació vulnerable davant una nova desacceleració. 

Més continguts de

El + vist

El + comentat