Merkel i Macron, al rescat de la Unió Europea

El pla franco-alemany és un pas en la bona direcció, però haurà de vèncer reticències

La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha vist les orelles al llop en forma de col·lapse de la Unió Europea i ha decidit afluixar en la seva oposició a la mutualització del deute. I és que el pla anunciat aquest dilluns a bombo i platerets juntament amb el president francès, Emmanuel Macron, és exactament això: una fórmula encoberta de coronabons. La idea plantejada trenca un tabú i és un pas endavant en la construcció europea: permet que la Comissió Europea es pugui endeutar per valor de 500.000 milions i, a continuació, transferir aquests fons als països més afectats per la pandèmia per finançar la reconstrucció de l'economia. La novetat és que serien transferències directes, no crèdits, avalades per la Comissió.

Aquest pas en la bona direcció s'ha de complementar amb altres mecanismes com ara el mateix pressupost de la Unió Europea, crèdits a llarg termini i fons finalistes fins a acostar-se al bilió i mig o dos bilions que tant la Comissió com el Parlament Europeu consideren que caldran per reimpulsar l'economia. Però, sens dubte, aquests 500.000 milions en transferències assumides pel conjunt de la UE representen el nucli de la discussió europea, el seu ser o no ser. 

En paral·lel a la reunió entre Merkel i Macron se'n produïa una altra de ben diferent entre els caps de govern d'Àustria, Holanda, Dinamarca i Suècia, el grup de països que s'oposen a transferir diners al sud, bàsicament a Espanya i Itàlia, sense contraprestacions, i més encara a qualsevol forma de mutualització del deute. El que ells plantegen és la fórmula que es va fer servir durant la crisi del 2008, és a dir, crèdits condicionats a reformes estructurals. El problema és que ara aquesta fórmula dispararia el deute públic espanyol i italià fins a fer-lo insostenible.

El risc, doncs, és real. Si finalment aquest grup de països imposen el seu veto a la fórmula franco-alemanya el futur de la Unió Europea estarà amenaçat. Si els països del nord no entenen que la naturalesa d'aquesta crisi sanitària obliga a un exercici de solidaritat que ompli de sentit el projecte de ciutadania europea, ni veuen que si el sud s'enfonsa serà el conjunt de la Unió qui en sortirà perjudicat, serà el final del somni dels pares fundadors.

El problema és de perspectiva. Tot Europa ha d'entendre que ara no es tracta de caritat ni de rescats, sinó d'una inversió de futur que ha d'enfortir el projecte de la UE per posar-lo a l'altura dels dos grans gegants, els Estats Units i la Xina, també afectats per la pandèmia. Mentre imperi la visió dels vells estats nació recelosos de la seva sobirania, mentre no s'aposti de manera decidida per crear una estructura supranacional políticament potent, amb una política fiscal comuna i unes línies estratègiques (el New Green Deal) també comunes, el projecte europeu anirà afeblint-se i sumant desercions com la dels britànics. Merkel i Macron ho saben i han sortit al rescat de la UE. És un gran pas endavant, però la batalla encara no està guanyada.

El + vist

El + comentat