L’EDITORIAL

Muriel Casals, la força del diàleg

Juntament amb la perseverança i l’optimisme, la capacitat de bastir ponts és el seu millor llegat

S’ha escrit molt els darrers anys sobre com calia conduir el procés sobiranista, però de vegades només cal l’exemple d’una persona per saber quin és el camí apropiat. Aquest era el cas de Muriel Casals, a qui l’infortuni s’ha endut en un moment crucial i ens ha deixat amb una sensació infinita de ràbia, injustícia i impotència. Per sempre quedarà, però, la seva manera, tranquil·la i alhora determinada, d’explicar per què Catalunya havia de triar el seu propi camí. Per sempre quedarà el seu posat afable, el somriure dolç, el to de veu pausat i pròxim, la seva mirada cristal·lina, que la convertien en la persona ideal per trobar punts en comú, per desencallar negociacions, per crear el clima de confiança necessari per tirar endavant. Ella va fer de la força del diàleg i de la capacitat de bastir ponts una manera d’entendre la vida que va saber portar a la pràctica en el seu activisme. Juntament amb la perseverança i un optimisme granític, aquest és el seu millor llegat: la convicció que no es pot vèncer sense convèncer, i que les idees poden moure muntanyes.

Però sobretot per a la majoria de la població sempre quedarà tota la feina que va fer els últims anys per, des de la presidència d’Òmnium Cultural, empènyer des del carrer el gran canvi polític en què està immersa Catalunya. Al costat de Carme Forcadell va constituir un tàndem infal·lible per jugar aquest paper tan complex de frontissa entre la societat organitzada i la política institucional. Sempre va saber estar al seu lloc i, quan va caldre, va fer un pas endavant per formar part de la candidatura de Junts pel Sí. I al Parlament es va saber guanyar, també, l’estima i afecte dels adversaris polítics.

Per això no resulta gens estranya l’onada de commoció i solidaritat amb la família que ahir va recórrer el país de punta a punta. Muriel Casals era ja per a molts catalans un referent ètic a més d’un símbol de la lluita d’un poble per assolir la llibertat. “No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni”, va dir Casals en el Concert de la Llibertat del 2013. El temps dirà si el seu objectiu es fa realitat. Però una cosa queda clara: si s’hi arriba, serà a la seva manera. Amb la força del diàleg i de les idees.

Més continguts de

El + vist

El + comentat