28/10/2020

Només una llei d'amnistia pot aturar això

2 min
La vicepresidenta d'Òmnium i parella d'Oriol Soler, Marina Llansana,  i l'advocat Benet Salellas, durant l'escorcoll de la Guàrdia Civil a Igualada

BarcelonaQuan els jutges van començar a investigar el Procés ja es va veure quina era l'estratègia: agafar un personatge col·lateral de l'independentisme, com en el seu dia el jutge Santiago Vidal i ara el que va ser càrrec de CDC Víctor Terradellas, per donar-los la màxima credibilitat, malgrat que el que diguin siguin bestieses, i a partir d'aquí construir una causa general contra l'independentisme. És difícil establir un fil conductor en l'operació policial que aquest dimecres s'ha saldat amb una vintena de detinguts, més enllà que hi ha persones que van participar en l'anomenat estat major del Procés, com ara David Madí, Xavier Vendrell, Oriol Soler o Xavier Vinyals. I entre el que s'investiga hi ha des d'una possible requalificació de terrenys fraudulenta (amb concessió d'un concert escolar) a Cabrera de Mar fins a una possible trama russa del Procés.

En principi, l'origen de l'operació seria una presumpta corrupció de CDC a la Diputació de Barcelona, però les gravacions de Víctor Terradellas en què es vantava dels seus contactes amb Rússia i assegurava que Carles Puigdemont "s'havia cagat a les calces" quan li va exposar que un suposat intermediari rus va oferir 10.000 soldats i fer-se càrrec del deute de la Generalitat, han servit al jutge per muntar una argumentació esperpèntica sobre els perills per a l'Estat que suposava aquesta trama. Que un jutge es cregui que Rússia estava disposada a intervenir militarment en el conflicte català a petició de la Generalitat ja és prou motiu perquè quedi desacreditat.

En realitat, el que ha fet el jutge és creure's el relat d'importants capçaleres mediàtiques que, en els mesos posteriors a l'1-O, van alimentar la teoria conspiratòria d'un suposat suport rus a la causa independentista catalana. Unes acusacions que els experts ja van desmuntar en una comissió d'investigació que es va fer al Parlament britànic. Ara bé, l'independentisme també hauria de fer autocrítica sobre quina mena de personatges tenien accés al president Puigdemont o feien veure que actuaven amb el seu vistiplau.

La gran lliçó de la jornada, però, és que el que coneixem com a estat profund (amb la judicatura i els cossos de seguretat al capdavant) no aturarà la seva persecució contra l'independentisme amb l'excusa de la causa del Procés. I sabem que aquestes operacions poden durar anys i panys, i sotmetre així les persones implicades a una mena de tortura psicològica constant.

Per això l'única sortida per a Pedro Sánchez, tal com apuntava el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, en una entrevista a l'ARA, és l'amnistia, que reconeixeria que aquest és un conflicte polític que exigeix una aproximació i una solució polítiques. La desaparició del delicte és l'únic que aturaria l'onada repressiva i posaria el rellotge a zero. Si no ho fa, tots els intents de Sánchez per encarrilar el conflicte polític estan destinats a fracassar.

stats