Què ha de fer el Parlament aquest dilluns?

S'ha de poder fer compatible el pols polític amb l'Estat amb el funcionament de les institucions

La inhabilitació de Quim Torra com a diputat al Parlament (que no com a president) és, sens dubte, un dels capítols més escandalosos i clarament irregulars de tota l'ofensiva judicial desplegada per l'Estat contra l'independentisme català. Que un organisme administratiu com la JEC, fent una lectura esbiaixada d'un article de la Loreg que ja de per si hauria de ser inconstitucional, li tregui l'acta de diputat al president Torra sense esperar a una condemna en ferm per desobediència, és una autèntica aberració jurídica. Una aberració que el Tribunal Suprem tenia l'oportunitat de corregir acceptant les cautelars presentades pel president, i no ho ha fet. I, a sobre, no sabem si per minimitzar l'impacte de la decisió, la JEC obre la porta a una cosa tan inèdita com és que Torra continuï sent president sense ser diputat. Cal veure-ho per creure-ho.

Aquesta és la rocambolesca situació a què s'ha d'enfrontar aquest dilluns el Parlament i que ha posat el seu president, Roger Torrent, en una situació objectivament complicada, ja que ERC, JxCat i la CUP van aprovar el 4 de gener una resolució en què s'afirmava que només la cambra catalana podia retirar l'escó al president. I el mateix Torrent ha sigut molt contundent en les seves declaracions públiques en el sentit que això seria d'aquesta manera. Tot això, però, va passar quan encara es confiava en aturar la decisió de la JEC amb recursos davant el Suprem.

Ara el dilema és o acatar la decisió i que Torra continuï de president fins que el Suprem decideixi (però sense que pugui votar en els plens per no posar en perill el funcionament de la institució) o bé negar-se a aplicar l'ordre de la JEC i obrir així la porta a la nul·litat de totes les votacions de la cambra, incloses algunes de molt importants, com la dels pressupostos. No és una decisió fàcil, i seran necessàries moltes dosis de pedagogia a la ciutadania per explicar-la.

En tot cas, els partits independentistes haurien de ser capaços de trobar una fórmula que permeti compaginar el pols judicial i el combat polític contra les decisions injustes de l'aparell de l'Estat amb la seguretat jurídica i la governança de les institucions. El Parlament ha de poder continuar funcionant, debatent i aprovant lleis, perquè aquesta és la millor manera que té l'independentisme de demostrar que el seu és un projecte polític per millorar la vida de les persones. I per fer-ho és imprescindible, per exemple, aprovar uns pressupostos que permetin contractar més metges, construir escoles o millorar el sistema universitari.

S'opti per la decisió que s'opti, el que sí que és exigible a la classe política és que expliqui a la ciutadania les conseqüències de les seves accions, i que no l'enganyi. Després de l'octubre del 2017, els ciutadans han demostrat ser prou madurs per merèixer ser tractats com a adults i sense paternalismes. I, com repeteixen sovint els presos polítics, aquesta serà una partida llarga en què guanyarà qui sàpiga jugar millor les cartes en cada moment.

El + vist

El + comentat