Radicalment a favor del virus de la cultura
El covid-19 ha trasbalsat les nostres vides, ens ha portat malaltia i mort, ens ha confinat a casa, ha paralitzat l’economia. El món cultural, tan ampli i divers, tan afeblit des de fa anys, ha patit de ple la sotragada. De cop, la cultura en viu -arts escèniques, concerts, recitals, presentacions, visites a museus, ús de biblioteques...- s’ha esfumat. Tot tancat: teatres, museus, llibreries i centres culturals. Els esforços per donar sortida digital a les creacions d’actors, músics, escriptors, ballarins i tota mena de creadors han estat notables, però la presencialitat, la màgia del directe, no sempre es pot substituir. I en tot cas la dimensió professional i comercial ha rebut una forta sotragada, amb l’enfonsament del consum i dels ingressos. Si ja veníem d’un sector en crisi, amb molta precarietat i inestabilitat laboral, i amb un insuficient suport públic en comparació amb els països del nostre entorn, la situació encara s’ha agreujat més. El daltabaix és preocupant. Aquest divendres mateix, per intentar pal·liar la duresa general, les conselleries de Cultura i Afers Socials anunciaven una línia d’ajuts de 5 milions d’euros per als treballadors culturals. Però, a banda de parar el cop, el que cal veure és com surt el sector d’aquesta tempesta perfecta en què plou sobre mullat.
Àmbit per àmbit, les problemàtiques varien, i també ho hauran de fer les solucions. En tot cas, si durant les setmanes més dures del confinament l’horitzó pintava negre, ara que s’està desaccelerant el desconfinament comença a produir-se un petit despertar. Hi ha moviment. Caldrà veure, però, com reacciona el públic. Perquè les butxaques dels consumidors estan més buides i la por al virus pot fer que a molta gent li costi tornar al teatre, als concerts, al cine, a l’òpera... Si l’alternativa digital que ha funcionat aquests dies esdevé refugi permanent, alguna cosa essencial haurem perdut. La digitalització en molts casos ha vingut per quedar-se, però els espectacles en viu no es poden perdre. Des de l’ARA, compromesos amb la creació, volem ajudar a tornar a encomanar el virus de la cultura. Per això des d’avui, a partir del dossier periodístic on presentem els reptes per als creadors i les institucions a curt, mitjà i llarg termini, donem el tret de sortida a la campanya ARA amb la cultura. Una vegada més ens posem al costat del talent cultural perquè una vida sense ficció, sense el poder de la imaginació, sense el gaudi estètic, sense històries i memòria, sense innovació, sense lletres i imatges, no val gaire la pena. Ara que l’hem trobat a faltar, hem de fer que la cultura formi plenament part de la nostra realitat: a casa, a l’escola, als mitjans de comunicació. Arreu. Que la política assumeixi aquesta necessitat com un pilar social. Per nosaltres no quedarà.
