Tots ens queixem de la burocràcia administrativa i tendim a carregar les culpes contra la idea del funcionari perepunyetes o contra el polític maldestre. I ens quedem ben descansats. Però, si som honestos, també coneixem bons servidors públics que fan una feina callada i poc visible, i sense els quals les coses sortirien encara pitjor. L'administració que tenim més a prop, la municipal, acostuma a ser l'ase dels cops. A Catalunya, a més, hi ha un minifundisme administratiu municipal, amb 947 ajuntaments. Són molts. Segurament massa. A efectes d'eficàcia i d'economia d'escala, caldria agrupar-ne alguns. Es va intentar fa 25 anys amb l'anomenat Informe Roca, però els partits no s'hi van atrevir i ha persistit la política de campanar. Amb les consegüents disfuncions i manca endèmica de recursos i professionals. Costa molt fer rodar bé tots els engranatges d'una administració, i quan és molt petita no ho pot fer tot.
Una mancança que fa temps que s'arrossega és la de funcionaris de carrera que facin de secretaris i d'interventors municipals. Són peces clau que garanteixen que es compleixi la llei, que les coses es facin bé, que els polítics locals poc experts en la maquinària administrativa se'n surtin. Que no hi hagi corrupció ni deixadesa. Els bons secretaris i interventors fan una feina imprescindible: licitacions, aprovació dels comptes, accés a subvencions, correcta celebració dels plens... Doncs resulta que a Catalunya en falten molts, cosa que crea greus problemes als ajuntaments. "El patiment i les tensions estan creixent", ha explicat a l'ARA el secretari de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran de la Generalitat, Xavier Amor. Segons dades oficials, de les 1.580 places que haurien d'estar cobertes amb aquests professionals, només 617 estan ocupades correctament (amb funcionaris habilitats a escala estatal), mentre que hi ha 900 vacants per cobrir, dos terços de les quals afecten petites o mitjanes localitats que han d'acudir a interins o ser ajudats per personal de les diputacions.
L'acord perquè l'Estat traspassi a la Generalitat la gestió d'aquest cos de funcionaris municipals està firmat. Es va negociar tant en Comissió Bilateral Generalitat-Estat com en els acords Junts-PSOE. Un cop es faci efectiu, la convocatòria, selecció, formació i nomenaments dels secretaris i interventors es farà des de Barcelona en lloc de fer-se des de Madrid. De fet, ja s'ha fet una convocatòria de 218 places noves: les proves començaran al setembre. I la formació ja serà a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Però en aquest cas s'ha fet amb un conveni específic, perquè el traspàs en realitat no s'ha concretat. I s'haurà de fer amb l'oposició activa del PP i Vox. Sigui com sigui, és peremptori aterrar com més aviat millor la lletra petita del compromís de traspàs per fer-lo efectiu. La idea és que els futurs secretaris i interventors tinguin un rol més proactiu i, també, més arrelament social (i lingüístic) al municipi on vagin a parar. Contra el tòpic maliciós, la feina d'aquests funcionaris ha d'anar en benefici de tots els ciutadans i contra la burocràcia i les males praxis.
