Apagada: encenguem la llum

El que ningú no podia preveure, o com a mínim cap persona que no estigui estretament vinculada al sector energètic, és que tot un país o, més ben dit, més d'un (també va afectar Portugal) es quedarien a les fosques durant hores. Els efectes els podem tornar a recordar: trens parats enmig del no res, impossibilitat de parlar per telèfon o consultar qualsevol cosa per internet, semàfors sense funcionar i embussos constants de trànsit, així com comerços i negocis que van haver d'aturar la seva activitat el primer dia feiner de la setmana.

La veritat és que el que molts consideraven altament improbable va passar, i, per tant, calen moltes explicacions. Les primeres, per part de l'operador del sistema, Red Eléctrica (REE), del grup Redeia, que té l'Estat com a principal accionista amb el 20%. REE hauria d'aclarir com és possible que es produeixi una apagada com aquesta, que va retornar el país moltes dècades enrere i va fer que molts redescobrissin els transistors de ràdio i el món analògic.

Però també cal revisar el paper jugat per les distribuïdores, la part del mercat sense competència i amb repartiment territorial. Són les companyies que, des dels punts de generació, porten el corrent als punts de consum o bé aporten subministrament a les comercialitzadores, que sí que estan sotmeses al lliure mercat. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no va voler eximir-les de responsabilitat.

El fet és que el sistema elèctric ha canviat molt en els últims anys. Especialment pel que fa a la generació, que compta amb les energies renovables (aigua, vent i sol) com a principals aportadores, un fet que suposa un canvi substancial del model. De grans centres de generació i una generació centralitzada es passa a una de distribuïda i que, per tant, requereix una xarxa d'alta tensió (la de REE) i de distribució que s'ajusti a aquestes necessitats.

El govern espanyol no hauria de caure en la temptació del populisme fàcil de llançar acusacions sense proves contra les elèctriques, però si hi ha responsabilitats, haurà d'arribar fins al final. I les companyies més interessades a allargar la vida de les centrals nuclears (essencialment, Endesa i Iberdrola, ja que Naturgy va heretar les seves participacions de l'antiga Unión Fenosa i li interessa més el gas com a energia de suport a través dels cicles combinats quan fallen les renovables), la necessitat de les quals és fonamental en alguns territoris com Catalunya, no haurien d'aprofitar per llançar acusacions interessades contra les energies renovables.

Hi ha experts que no són tan dràstics com les companyies que tenen interessos atòmics i que destaquen que l'adaptació de la xarxa al nou model de producció energètica requereix inversions que el govern espanyol hauria de promoure i estimular, i que el sector hauria de posar en marxa, ja que Europa aposta per la descarbonització i la transició ecològica. I també s'hauria de tenir en compte la necessitat de reduir la característica de la península Ibèrica com a illa energètica. Actualment, només disposa d'un 3% de capacitat d'intercanvi amb la resta d'Europa a través de França, i des de Brussel·les consideren que hauria de ser de com a mínim el 10%.