Assalt final i genocidi a Gaza
Després de gairebé dos anys de guerra, l'exèrcit israelià ha iniciat aquest dimarts el que sembla l'assalt terrestre final per conquerir la ciutat de Gaza, el nucli urbà més important de la Franja, amb una població estimada de 600.000 persones i que ha augmentat fins al milió els darrers mesos per l'arribada de refugiats que fugen dels atacs. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha pres aquesta decisió tot i saber que l'operació militar provocarà un nombre important de baixes civils entre els palestins, que ja no tenen on refugiar-se. Es calcula que només 140.000 persones han obeït l'ordre d'evacuació de l'exèrcit israelià. De fet, la matinada passada la ciutat va ser sotmesa a un intens bombardeig previ al desplegament de dues divisions amb carros de combat i infanteria. De moment el balanç del dia és de 85 gazatins morts pels bombardejos i tres més per fam.
No està gens clar quin és l'objectiu de l'ocupació de Gaza més enllà de fer impossible la vida als seus ciutadans i obligar-los a abandonar les seves llars. Perquè un cop l'exèrcit israelià controli el 100% de la ciutat, què hi farà més enllà de mantenir-hi un important contingent de soldats patrullant entre la runa? No s'ha de fer un gran esforç per veure que el que està fent Israel és practicar una política de neteja ètnica, és a dir, de desplaçament forçós de població.
El problema és que com que aquesta població no vol ser desplaçada, els mètodes que s'hi utilitzen són sospitosament semblants als que defineixen el concepte jurídic de genocidi. Així ho ha establert un panell d'experts independents en un informe encarregat pel Consell de Drets Humans de l'ONU i que s'ha presentat aquest dimarts a Ginebra. Aquesta comissió ha considerat provades quatre de les cinc accions que defineixen el genocidi: assassinar, infligir un dany físic o mental greu, imposar condicions per portar a la destrucció d'un poble i imposar mesures per evitar naixements, i cita casos com l'atac a una clínica de fertilitat i les restriccions a l'arribada d'ajuda humanitària. L'informe encara té un pes més rellevant perquè l'ha presentat la prestigiosa jurista Navi Pillay, que va presidir el Tribunal Penal Internacional que va jutjar el genocidi comès a Ruanda el 1994.
Cada vegada, doncs, hi ha menys arguments per no considerar el que està passant a Gaza com un genocidi, i per tant cal esperar que la comunitat internacional comenci a actuar com correspon en aquests casos. La Comissió Europea farà un pas aquest dimecres per suspendre de forma parcial l'acord de cooperació de la UE amb Israel. I la pressió internacional ha de continuar en tots els ordres, tal com es va fer als anys 70 i 80 amb la Sud-àfrica de l'apartheid. És cert que Israel compta amb el suport incondicional dels Estats Units i això li atorga carta blanca als territoris ocupats, però ha arribat un moment que tothom ha d'assumir la seva porció de responsabilitat moral davant uns fets que estremeixen el món i ens retrotrauen a temps molt foscos.
