Barcelona, posa't neta
El 1985, Barcelona engegava una ambiciosa campanya per canviar la seva imatge: Barcelona, posa't guapa. La Barcelona democràtica, a l'inici de la seva transformació urbanística, volia deixar enrere la imatge grisa de la dictadura, degradada pel fum i la brutícia adherits des de feia dècades a les façanes. Es tractava de tornar els colors del Modernisme a la ciutat, alhora que es guanyaven espais públics, es convertia en zona de vianants el centre històric, es posava mobiliari urbà de disseny, es creaven noves centralitats i es començava a parlar de l'obertura al mar. En pocs anys la ciutat es va girar com un mitjó, els edificis es van omplir de bastides i lones, en un esforç conjunt públic i privat. Ningú es volia quedar enrere. Tothom aspirava a ser una mica protagonista d'una ciutat més neta, més cívica, més endreçada. Els barcelonins van recuperar l'orgull i la ciutat efectivament va anar canviant per a bé, fins a l'esclat definitiu dels Jocs Olímpics, de la inauguració dels quals dilluns que ve farà 30 anys.
Aquella Barcelona del canvi, optimista i dinàmica, queda lluny. Ara, de cop, amb el retorn massiu del turisme, han tornat a aflorar els problemes dels últims anys, amb els preus de l'habitatge com a element més preocupant, però amb altres qüestions que han fet forat, començant per la brutícia. Ens havíem acostumat a una ciutat que destacava per la netedat i ja no és així. Sempre hi pot haver un component de subjectivitat i pot anar per barris, però sigui per l'excés (i el tipus) de visitants, sigui per un civisme que ha anat a la baixa, Barcelona està més bruta avui que fa una dècada. Els successius ajuntaments no han aconseguit revertir la situació. Esclar: no tot es pot solucionar amb més mitjans i més despesa. Caldria també un rearmament de la consciència cívica dels barcelonins, del seu compromís amb la netedat. Però sobta, com expliquem avui al diari, que en l'any en què va aflorar més la brutícia, el 2021, el consistori destinés menys en neteja que l'any anterior: es van gastar 168,8 milions en neteja dels carrers, el 91,3% del que s'havia pressupostat i 6,4 milions menys que el 2020. I en recollida de residus, 76,7 milions, és a dir, 5,7 milions menys que l'any anterior, tot i que en aquest cas sí que es va esgotar la partida prevista. Es veu que, comptablement, el pla de xoc (de 70 milions) que es va posar en marxa l'octubre de fa un any no va computar fins al pressupost del 2022, quan al març es va posar en marxa el nou contracte de la neteja. Hi ha altres explicacions tècniques que haurien camuflat despeses del 2021.
Però pressupostos i partides al marge, la realitat és que tampoc aquest 2022 no es nota prou un canvi en la neteja. Barcelona té molt marge de millora. La recollida selectiva d'escombraries no avança al ritme adequat: només vuit municipis metropolitans compleixen els objectius europeus, i Barcelona no és un d'ells. Hi ha el problema dels grafitis, dels botellons, de la degradació de certs entorns... De manera que de l'històric Barcelona, posa't guapa hauríem de passar al Barcelona, posa't neta. És una demanda ciutadana a la qual cal respondre amb polítiques transversals. I si la gent veu fets, molts ciutadans s'hi implicaran. Perquè els barcelonins s'estimen la seva ciutat.
