Combat contra la pandèmia amb vacunació massiva –220 milions de dosis administrades– i forts estímuls econòmics de tipus keynesià. Més impostos als rics com a via per fer una mica més real la igualtat d'oportunitats. Injecció d'inversió pública per a infraestructures i creació de llocs de treball d'economia verda. Aposta per l'educació des de la infància fins a la universitat, amb ajuts directes a les famílies. Tot això, que no és poc, de cara endins. I de cara enfora, multilateralitat, lluita contra el canvi climàtic i defensa dels drets humans i la democràcia enfront de la puixança de la Xina i del perill autocràtic global que això representa.
En 100 dies de mandat, el president demòcrata nord-americà, Joe Biden, amb l'accelerador posat, està establint les bases d'un canvi radical respecte del seu predecessor, tant en objectius com en estil i concepció de la societat. Biden pretén fer oblidar ràpidament la tensió de l'època Trump i, tot i que és aviat per cantar cap mena de triomfalisme, sembla que comencen a apreciar-se brots verds de recuperació econòmica i que la polarització social i ideològica que havia generat el seu predecessor comença a remetre. La imatge de Biden al Congrés, flanquejat per Harris i Pelosi, també llança un missatge de canvi: les dones poden i saben manar. Però, malgrat que la lletra i la música sonin bé, no ho tindrà fàcil, l'administració Biden. Entre altres coses perquè algunes de les ambicioses mesures d'inversió milionària demanen una majoria al Congrés que no té, a causa de l'ajustat avantatge dels demòcrates.
En tot cas, Biden aspira a posar en marxa la inversió governamental més gran des de la Segona Guerra Mundial amb una pujada d'impostos a les grans empreses i a les grans fortunes de l'1% més ric. El president dels EUA vol tirar endavant una reforma impositiva que acabi amb els buits legals i l'ús dels paradisos fiscals, i elevar les taxes fins a un 39,6% per a aquells que cobren més de 400.000 dòlars a l'any, el mateix que pagaven quan George W. Bush va arribar a la presidència. Es tracta, de fet, d'un canvi en profunditat que suposa començar a desmuntar la revolució conservadora iniciada amb Ronald Reagan als anys 80. D'alguna manera, el pla de Biden, que apel·la a la classe mitjana per damunt del poder financer de Wall Street, és un America First de caràcter social, no neoliberal com el de Trump.
En el terreny ideològic, aquest missatge de Biden a favor d'una economia amb ànima social i amb motor públic, basada en la força d'una democràcia plena i plural, a més d'imprimir un profund gir intern, també pot tenir un efecte global oposat al que va tenir Trump, que va donar aire als autoritarismes populistes. De fet, Europa també està seguint, tot i que amb més dificultats, la línia de l'estímul públic amb els fons Next Generation, posant igualment l'accent en l'economia verda i fent bo l'eix franco-alemany com a emblemes de les democràcies liberals.
