23/03/2022

El cànon de residus i la pulsió recentralitzadora

2 min
Imatge de la planta de triatge d'envasos de Gavà-Viladecans.

Un pas endavant i dos enrere. Amb el cànon de residus, aquesta és la situació: el govern català va posar en marxa fa 17 anys –sí, 17 anys!– un impost mediambiental per gravar els residus, una taxa que tenia previst anar ampliant els pròxims anys passant dels 47 euros per tona actuals als 70 euros el 2024. Aquest històric pas endavant ara queda en entredit per l'impost homogeni per a totes les comunitats autònomes que crea l'Estat, aprovat pel PSOE amb el suport del PP , i que rebaixarà els mínims que havia consolidat el cànon català a 40 euros, un evident pas enrere. A més, la Generalitat perdrà la potestat recaptatòria i només rebrà els diners per via de l'Estat (segon pas enrere). Catalunya, doncs, recula tant en la fiscalitat ambiental com en la pèrdua de competències. Una doble derrota.

La pulsió recentralitzadora de l'Estat treu una vegada més el cap. La pressió negociadora d'ERC, partit clau per sostenir el govern de coalició del PSOE amb Unides Podem, no haurà servit per salvar el cànon de residus català. La negociació, que ha esgotat fins a l'últim minut, ha acabat sense resultats. De fet, ha acabat pitjor que el punt de partida. Amb aquest resultat, la Generalitat, que s'havia oposat frontalment a perdre el seu impost propi, veu com se li escapa del tot. No volia perdre la capacitat normativa i convertir-se en una mena gestoria del tribut, i al final això és exactament el que ha passat, de manera que la recaptació anirà a parar a Madrid, des d'on li seran transferits els diners. Catalunya només en vigilarà l'execució, res més. Catalunya no deixa de tenir impost sobre residus, però ja és un impost estatal i homogeni per a tot el territori, un impost rebaixat respecte del que hi havia. A les Balears li ha passat el mateix. Tot plegat, un fiasco.

En la negociació, el PSOE s'ha recolzat en el PP, a qui, més enllà del contingut, en el qual ha aconseguit introduir una desena d'esmenes no precisament en un sentit de màxima exigència, sobretot li ha semblat bé l'harmonització recentralitzadora. Però és que a més els socialistes han vist com els partits bascos (tant el PNB com Bildu) hi votaven a favor: el País Basc no tenia aquest impost i, per tant, d'entrada ja li sembla bé aplicar-lo i aquest cop veu com a mal menor que no el controli directament: han prioritzat introduir més diners a la caixa, encara que sigui via transferència. Els partits catalans, doncs, no han pogut comptar amb la complicitat dels bascos, ni tan sols amb l'argument de defensar unes competències descentralitzades.

El govern de Pedro Sánchez, lluny de donar mostres de sensibilitat cap a la singularitat de l'autogovern català o simplement cap a una idea real de descentralització, una vegada més tira pel dret. El que ha passat amb el cànon de residus és molt simptomàtic i no augura res de bo per a futures negociacions bilaterals amb la Generalitat, i ja no diguem en relació amb la taula de diàleg per abordar el plet sobiranista.