20/08/2021

Un càrtel de constructores per repartir-se les obres públiques

2 min
Obres en un tram de carretera a Vallirana.

BarcelonaLa Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) ha sancionat aquest divendres amb un total de 61,3 milions d'euros dotze empreses, entre les quals hi ha filials de les constructores d'Acciona, ACS, OHL, Ferrovial, FCC, Elecnor, Copcisa i Sacyr, per una infracció constitutiva d'un càrtel per repartir-se les licitacions convocades pel ministeri de Foment entre els anys 2014 i 2018 per arreglar carreteres. A més a més, Competència prohibeix que contractin amb l'administració pública per un temps indeterminat. Tot i que no és la primera vegada que es posen multes d'aquest estil (el 2019 es va posar una multa similar a un càrtel que monopolitzava les licitacions d'Adif), aquesta decisió és especialment significativa perquè revela una manera de procedir que altera completament les regles de la competència i que ha condemnat desenes d'empreses que actuaven de forma legal i veien com, una vegada i una altra, quedaven fora dels concursos públics.

La investigació de la CNMC, iniciada a partir de la denúncia d'un particular, ha demostrat que les empreses sancionades es reunien per pactar els preus que presentarien i participaven sistemàticament en totes les licitacions acordades. Entre 2014 i 2019, les empreses participants es van adjudicar 71 licitacions d'un total de 101 que va treure el ministeri de Foment relacionades amb la prestació de serveis de conservació i explotació de la xarxa de carreteres de l'Estat. L'import total de les adjudicacions a empreses del càrtel va superar els 530 milions d'euros, fet que suposa el 63% de l'import total adjudicat pel ministeri per als serveis de conservació de la xarxa de carreteres de l'Estat.

Són xifres molt importants que projecten una ombra molt allargada sobre la contractació pública, sobretot del ministeri de Foment en l'època en què governava el PP de Mariano Rajoy. Precisament, el mes vinent està previst que la justícia emeti la sentència sobre l'anomenada caixa B del PP, un sistema de finançament irregular basat en comissions a canvi d'obra pública. La investigació de la CNMC no entra en les possibles connexions polítiques del càrtel, però resulta inevitable connectar-ho amb el fet que el PP és l'epicentre de la corrupció pública a Espanya.

En tot cas, cal aplaudir els esforços de la CNMC per desemmascarar aquestes pràctiques i posar sancions exemplars. Però la prioritat ha de ser evitar que les grans empreses i les seves filials aprofitin la seva posició de privilegi per xuclar la majoria de recursos públics destinats a obra pública. Davant l'arribada dels fons europeus, l'administració ha d'afinar al màxim els mecanismes per assegurar un repartiment transparent i equitatiu, que tingui en compte tot el teixit empresarial, en especial les pimes. En aquest sentit, la millor solució seria establir un organisme independent que fes el seguiment tant de la concessió dels fons com del control del seu ús, és a dir, que assegurés que els diners es destinen als objectius marcats per la UE i no a cap altra cosa.