10/12/2021

El català i la convivència, dos puntals irrenunciables

2 min
Manifestació a Canet de Mar a favor de l'escola en Català

Els que fa anys que tenen ganes de convertir la llengua en un element de confrontació s'estan fregant les mans una altra vegada. Cada cop que hi ha una bronca, hi surten guanyant. Tant se val que estigui en joc la convivència en una escola i, per tant, l'educació d'uns infants. Tant se val que, malgrat el profund desacord amb l'acorralament judicial de la immersió lingüística, avalada pel seu èxit educatiu i convivencial, els centres directament afectats, com ara l'Escola Turó del Drac de Canet de Mar, compleixin les disposicions exigides.

Convertir dos lamentables tuits a remolc de l'obligatorietat del 25% en castellà a P5 en una suposada onada d'odi contra el castellà i contra Espanya és una manipulació grollera. Cal repetir-ho i dir-ho ben alt: no hi ha cap problema de convivència lingüística a Catalunya, i encara menys a l'escola. No hi ha, ni de bon tros, discriminació del castellà. Hi ha reculada de l'ús del català. Sobre el paper hi ha discriminació positiva del català a l'escola (la immersió), una llei que, tanmateix, a la pràctica s'aplica a mitges.

Davant d'això, és ofensiu i indignant haver de sentir el líder del PP, Pablo Casado, exigint al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que actuï "contra la Generalitat i els violents". Quins violents? De què parla? I ja no diguem el que han arribat a afirmar els representants de Cs i Vox, en una espiral demencial que pretén crear un clima de persecució, com si Catalunya i el seu sistema escolar fossin una mena d'apartheid. Estem davant d'una descomunal falsedat alimentada per bona part de la premsa madrilenya, d'una irresponsabilitat que no es pot acceptar ni normalitzar. Fa massa anys que sembla que tot s'hi val a l'hora d'intentar trencar barroerament la cohesió social catalana. El 2020 només 23 famílies d'un total de 798.000 alumnes matriculats van demanar més castellà a les aules, una superminoria radicalitzada que no representa el sentir d'un país on una aclaparadora majoria viu com una riquesa el coneixement de català i castellà. Convertir a través dels tribunals aquestes excepcions en un problema polític i social és un despropòsit.

De fet, però, malgrat el soroll eixordador dels mitjans espanyols, malgrat l'alteració de la feina educativa en alguns centres, malgrat la predisposició de la Fiscalia Provincial de Barcelona a parlar de delictes d'odi, la convivència a les escoles de Catalunya continua sent exemplar. De fet, a l’Escola Turó del Drac, tant el professorat com l’AMPA han treballat des del primer moment per evitar que la polèmica arribi a les aules. Però és igual: l'objectiu indissimulat de la triple dreta ultranacionalista espanyola és desacreditar l'escola catalana i donar la imatge d'una imposició lingüística. No abandonaran aquesta obsessió. Fins ara han tingut un suport social escàs entre les famílies, però l'aval dels tribunals, que semblen ignorar miseriosament què passa de debò a les escoles, els dona ales. I d'altaveus no els en falten. Continuarà fent falta, doncs, tant per part del Govern com de tots els agents implicats, molta fermesa en el fons i molta mà esquerra en les formes per continuar defensant el català i la convivència com dos tresors irrenunciables.