La Generalitat de Catalunya necessita uns pressupostos per funcionar bé. Ara com ara, la Generalitat encara es gestiona amb la pròrroga dels comptes del 2023, cosa que limita bastant el marge de maniobra de l'administració, a més de deixar-la sense uns 1.500 milions d'euros, que no s'utilitzen perquè no es poden incloure despeses o projectes nous pel fet de no tenir pressupostos. Es tracta d'una quantitat equivalent o similar a la dotació anual de departaments com el d'Empresa i Treball o el d'Universitats i Recerca. El fet és que els ciutadans mereixen que l'administració treballi amb uns comptes que s'adaptin a les necessitats del país avui, no amb xifres que responien a la realitat de fa tres anys. A més, tenir uns pressupostos permetria aprofitar al màxim els recursos obtinguts amb uns nivells de recaptació de rècord gràcies al creixement econòmic, tant pel que fa als tributs en els quals Catalunya participa, com ara l'IRPF, com amb els propis i cedits (successions o transmissions patrimonials) amb el sistema de finançament actual.
Només així la Generalitat podrà aplicar les polítiques econòmiques i socials que el PSC ha pactat amb Comuns i també amb les patronals –Foment del Treball i Pimec– i els sindicats –UGT i CCOO–, i que inclouen qüestions que preocupen a la ciutadania, com ara l'habitatge. Però en aquesta taula per aconseguir els comptes falta un dels socis, ERC, per un trencament de confiança entre les parts.
Els republicans asseguren que no tenen totes les garanties que es compliran els compromisos adquirits en matèria de futura recaptació de l'IRPF. Així doncs, caldrà fer esforços per aconseguir que permetin tramitar –i també aprovar– els pressupostos. El president Salvador Illa, que ha donat mostres de voler donar garanties a ERC, ha decidit avançar i tirar endavant el projecte pressupostari a partir d'aquest divendres, tot i que el líder republicà, Oriol Junqueras, amenaça amb bloquejar-lo. El projecte de pressupostos suma més de 9.000 milions en despesa respecte al 2023, fins a arribar a uns 50.000 milions, un nivell sense precedents tenint en compte el de fa tres anys.
És cert que els republicans garanteixen que avalaran suplements de crèdit per permetre que la Generalitat guanyi recursos. Però aquesta via, que l'any passat es va utilitzar a través de tres suplements de crèdit que van sumar 3.936,7 milions d'euros, limita bastant els moviments del Govern. I, a més, no garanteix tampoc disposar de tots els diners que es podrien utilitzar en cas de tenir pressupostos, i això condemna l'administració a una manera molt poc àgil de treballar. L'any passat, l'executiu català va haver de fer més de 2.300 expedients de tramitació pressupostària cada cop que s'havia de dur a terme una despesa pel sol fet de tenir els comptes prorrogats. Per tot plegat, cal exigir un esforç de diàleg, compromís i responsabilitat per poder tenir uns pressupostos que els ciutadans necessiten.
