Catalunya, a primera línia de la batalla mundial contra el càncer
Barcelona"Estan passant moltes coses i totes alhora". Aquesta frase de Josep Tabernero, director de l'Institut d'Oncologia Vall d'Hebron, resumeix a la perfecció l'estat actual de la batalla contra el càncer a escala mundial. Els últims 20 anys s'ha produït una revolució farmacològica que ha multiplicat de manera exponencial les vies per tractar aquesta malaltia i que ara, a l'inici de la tercera dècada del segle XX, està donant resultats molt esperançadors. Les tres vies d'investigació que han canviat el panorama de manera radical són l'anomenada medicina de precisió, que busca obtenir molècules el màxim de personalitzades possibles per atacar els tumors; la immunoteràpia, i l'estudi del procés de metàstasi. En tots aquests camps hi ha desenes de projectes de recerca en marxa, molts dels quals a Catalunya, que és una potència en aquest camp a escala internacional.
Persones com el mateix Tabernero, però també el recentment desaparegut Josep Baselga o Joan Massagué, al qual entrevistem en el dossier especial d'aquest diumenge, són referents en la lluita contra el càncer reconeguts arreu del món. Darrere seu, però, hi ha equips de recerca multidisciplinaris i multinacionals que des de Barcelona lideren alguns dels estudis amb pacients més prometedors. Això permet petits miracles com el d'Ester Pallisa, una metgessa catalana que gràcies a tractaments experimentals ha pogut gaudir d'anys de bona qualitat de vida, tal com explica ella mateixa. I tot, a més, des de la sanitat pública.
A més de la Vall d'Hebron hi ha centres punters en la lluita contra el càncer com l'Idibell, l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge, on hi ha un grup d'immunoteràpia en càncer, o l'Idibaps, l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer. I, evidentment, els serveis oncològics d'hospitals tan reconeguts com el Clínic, la Vall d'Hebron, el Sant Pau o altres. De fet, molts dels últims fàrmacs aprovats a escala europea contra el càncer s'han assajat abans a Catalunya. Tot plegat és un dels factors de marca de país que acaba provocant que molts investigadors triïn Catalunya per desenvolupar, almenys durant un temps, les seves carreres professionals.
En moments en què es parla d'una suposada "decadència" catalana és bo subratllar les potencialitats del país, no per bastir un discurs complaent, ni de bon tros, sinó també per pressionar les administracions per no perdre pistonada en sectors on Catalunya ja és puntera i que, com en aquest cas, es dibuixen com un dels grans pols de creixement econòmic del futur més immediat. Tot això sense oblidar que l'objectiu últim de totes aquestes investigacions és salvar el màxim nombre de vides possible i millorar la qualitat de vida dels malalts. La victòria dels humans contra el càncer encara és lluny, però sí que és cert que mai com ara hi havia hagut tantes portes obertes, tants enfocaments científics possibles i tants tractaments disponibles. Per tant, cada dia podem ser una mica més optimistes.
