Un creixement que requereix un millor repartiment i pressupostos
Des de fa mesos, la majoria de serveis d'estudis i organismes de tota mena revisen a l'alça les previsions de creixement. El més recent ha estat el Banc d'Espanya, que calcula que el producte interior brut (PIB) creixerà enguany, però també el 2026 i el 2027, més del que s'havia estimat inicialment. De fet, aquest 2025 a punt d'acabar gairebé s'acariciarà el 3%. En concret, serà un 2,9%, i els exercicis posteriors, un 2,2% i un 1,9%.
És veritat que, com un cotxe, una part de la pujada té relació amb la inèrcia. Com que l'economia espanyola tancarà l'exercici actual més bé del previst, l'arrencada del pròxim exercici mantindrà un bon ritme. Les estimacions per al quart trimestre d'aquest 2025 són bastant positives, amb una alça intertrimestral d'entre 0,6% i un 0,7%. Catalunya també manté una velocitat de creuer destacada, amb un increment del 0,8% en el tercer trimestre i una taxa anual del 2,4%.
Són, sens dubte, elements positius. Ho constata l'Estat amb una recaptació per impostos que abans d'acabar l'any supera per primera vegada els 300.000 milions d'euros, impulsada per la millora en l'ocupació, que alimenta els ingressos per l'IRPF, o la bona evolució del consum, que beneficia la recaptació d'IVA.
Però no tot són dades tan positives. Les xifres definitives del tercer trimestre publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) revelen que les exportacions, és a dir, el comerç exterior, es van afeblir. L'organisme estadístic ha confirmat que el PIB espanyol va créixer un 0,6% entre el juliol i el setembre. Aquesta evolució a l'alça de l'economia, però, va frenar-se en una dècima respecte al segon trimestre, quan l'increment va ser del 0,7%. El sector exterior va ser un dels elements que ho va provocar. A Catalunya, on la indústria i, per tant, el sector exterior, té més pes, les exportacions mantenen la seva solidesa, malgrat la conjuntura internacional desfavorable.
En tot cas, el risc és que una bona part de la població no percebi aquesta bonança econòmica. Com quan un va per l'autopista i veu que tothom l'avança i que ell es va quedant enrere. De fet, està passant per exemple amb la pràctica inaccessibilitat a l'habitatge. Quan baixem de la macroeconomia, de les grans xifres, a la microeconomia, veiem que el repartiment de la riquesa manté desigualtats i desequilibris massa elevats. És la gran assignatura pendent, que requereix actuacions públiques que permetin una millora del PIB per càpita, és a dir, de la porció del pastís de l'economia que li correspon a cadascú. I per a això calen també pressupostos, tant en l'àmbit estatal com en l'autonòmic. I també un finançament autonòmic més just.
Tant l'Estat com Catalunya comencen un nou exercici amb els seus comptes prorrogats per tercer any consecutiu, cosa que significa que les xifres previstes són les que es van incloure en la llei que es va aprovar el març del 2023, perquè també va ser impossible aprovar-los el desembre de l'exercici anterior, com hauria tocat. No n'hi ha prou amb viure dels augments de la recaptació. Cal un full de ruta per aplicar les polítiques per reduir les desigualtats i millorar la situació que es viu amb l'habitatge, un dels problemes més grans que s'han d'afrontar. Els partits polítics haurien de fer un esforç de responsabilitat i arribar a acords que permetin tenir pressupostos com més aviat millor.
