14/10/2021

La condemna sense judici del Tribunal de Comptes

2 min
Imatge de l'edifici del Tribunal de Comptes.

BarcelonaEn política les casualitats sempre són sospitoses. Quan no havia passat ni una hora de l'anunci de l'acord entre el PP i el PSOE per renovar el Tribunal Constitucional, el Defensor del Poble, l'Agència de Protecció de Dades i el Tribunal de Comptes, aquesta última institució feia pública una nota en què rebutjava els avals de l'Institut Català de Finances (ICF) als encausats en el cas d'Exteriors. I tot seguit ordenava que es procedís a embargar els béns de tots ells fins a cobrir una fiança de 5,4 milions d'euros. És certament alarmant que, poc després de saber-se que es renovaran els càrrecs del Tribunal de Comptes, fins ara controlat pel PP mitjançant l'exministra Margarita Mariscal de Gante, la instructora del cas d'Exteriors, Esperanza García, fes pública una decisió que, a més de semblar una revenja política contra l'independentisme, suposa de facto una condemna sense que hi hagi hagut cap judici.

La instructora del cas pren la decisió fent una lectura esbiaixada del decret de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat, ja que afirma que no cobreix el cas dels afectats per aquesta causa perquè "no empara les conductes doloses o marcades per actes realitzats amb negligència o culpa greu". És evident que el decret no empara aquestes conductes perquè preveu que quan hi hagi sentència ferma en contra dels servidors públics que s'hagin beneficiat dels avals els hauran de retornar. El que no es pot fer és pressuposar "la conducta dolosa" sense que hi hagi hagut judici. Sembla evident que la instructora fa una lectura antijurídica d'un decret que va ser avalat pel Consell de Garanties Estatutàries i que no ha estat recorregut pel govern espanyol davant del TC.

El més lamentable és que aquest desenllaç era esperat fins i tot pels afectats, ja que tot el procediment al Tribunal de Comptes està envoltat d'irregularitats i inseguretat jurídica. Per això els partits ja feia temps que preparaven una resposta per si es donava aquest rebuig als avals, que esperem que aquesta vegada no es pugui tombar, perquè el que no es pot permetre és que a servidors públics de prestigi, alguns fins i tot sense carnet de partit, se'ls arruïni la vida per una revenja de les estructures profundes de l'Estat contra tot allò que els sona a independentisme.

En tot cas, aprofitant la renovació dels càrrecs del Tribunal de Comptes, el govern espanyol hauria de procedir a una reforma integral d'una institució desprestigiada i tacada per múltiples escàndols de nepotisme. Ja no es tracta només de protegir els càrrecs polítics i els funcionaris que es van limitar a complir amb les seves funcions en el cas d'Exteriors, sinó d'evitar que aquesta institució es pugui fer servir per perseguir la dissidència política, sigui quina sigui, a base de multes i embargaments.

De moment és evident que l'actuació del Tribunal de Comptes ja ha fet molt de mal, ja que cada vegada serà més difícil per a un professional fer el pas a l'administració pública quan sap que pot estar exposat a un risc com aquest. I el resultat de tot plegat és l'empobriment i la degradació democràtica.

stats