Les conseqüències del poder de les xarxes socials
Les xarxes socials són avui omnipresents en les nostres vides. Passem molt de temps pendents de Twitter, Facebook, TikTok, Instagram i WhatsApp. Marquen la nostra quotidianitat: a través seu ens relacionem amb els altres, ens informem i ens creem una personalitat digital. A hores d’ara, sense les xarxes socials ens trobaríem mancats, ens faltaria alguna cosa. Tot i que ens preocupa el fet que la nostra intimitat i els nostres gustos estiguin exposats i monitoritzats des de fora per unes plataformes tecnològiques privades, això no evita que hi seguim enganxats i que, a la pràctica, els cedim sense gaires prevencions les nostres dades. Això els confereix una gran capacitat de penetració i influència per condicionar comportaments, tant en el terreny del consum com en el de les ideologies. A més, esclar, d’una immensa oportunitat de negoci, que bascula entre la publicitat i el model de subscripció. Les xifres que mouen són de milers de milions, tot i que els balanços inclouen pèrdues. El model de negoci encara no està clar, com s’ha fet evident amb tot el que està generant l’operació de compra de Twitter per part d’Elon Musk.
Així doncs, hi ha dues grans incògnites o preocupacions al voltant de les xarxes socials, que estan íntimament lligades: l’econòmica i la política. D’una banda, els propietaris en volen treure un legítim rendiment i, de l’altra, governs i estats busquen la manera de controlar l’immens poder que tenen damunt dels ciutadans, i de protegir, per tant, la privacitat i la intimitat (sobretot dels menors d’edat). Com més barreres legals es posin, més complicat serà també per a les plataformes monetitzar les seves massives audiències. Però, certament, cal posar ordre en aquest univers que tendeix a l’expansió permanent. No pot ser que no sapiguem res dels criteris que hi ha al darrere dels algoritmes que monitoritzen les nostres vides, no pot ser que es pugui interferir de manera opaca en processos electorals, no pot ser que no hi hagi un codi deontològic consensuat i de compliment obligat a les xarxes socials sobre les fake news, no pot ser la indefensió que pateixen els menors d’edat davant el poder de seducció de les xarxes. La regulació i l’exigència de responsabilitat social són necessitats imperioses que s’han de solucionar sense que, alhora, es coarti la llibertat d’opinió.
El xoc entre governs i plataformes es comença a fer explícit a la Unió Europea, el Regne Unit, els Estats Units i Austràlia. Serà una lluita complicada del resultat de la qual en depèn en bona part la salut democràtica i de l'opinió pública de les nostres societats i, més enllà de la política, en bona part també el model de societat futura. Les xarxes socials han vingut per quedar-se i són útils, però no els podem donar tot el protagonisme i el control de les nostres vides.
