La situació és greu i calen mesures contundents per frenar els contagis

Europa xifra en 50 casos per 100.000 habitants el límit per posar el semàfor en vermell; a Catalunya estem a 267,8. No cal dir res més 

La Unió Europea ha acordat els criteris bàsics per establir els "semàfors" que marquen l'estat de la pandèmia en cada país, un indicador unitari que serveix perquè tots coneguin la situació del seu entorn i puguin establir o no restriccions de mobilitat. El país o la regió té el semàfor en verd si té menys de 25 casos per 100.000 habitants, una dada que es coneix com a incidència acumulada,  i un índex de positius en les proves PCR fetes inferior al 4%. I entra en vermell si té més de 50 casos per 100.000 habitants i un índex de positius de més del 3%. Són indicadors a 14 dies que, recordem-ho, serveixen per comparar la situació a nivell europeu, indiquen el grau de perill en cada país i condicionaran la mobilitat i els viatges a aquestes zones. Catalunya ara mateix està a 267,8 i un percentatge de positius del 8,15%. Estarem en vermell brillant al mapa europeu durant molt de temps encara. 

És important tenir-ho en compte quan es parla de l'impacte econòmic que puguin tenir les mesures restrictives, molt dràstiques, que el Govern imposarà a partir de divendres. S'espera que siguin contundents, es parla fins i tot de tancaments a la restauració i de reduir molt els aforaments, i per tant hi haurà segurament una forta contestació dels afectats. És comprensible, però cal que es tingui en compte el que ens hi juguem tots plegats. Amb aquestes xifres, si no reduïm de cop el ràpid increment de contagis no sortirem del bucle i les pèrdues en els sectors més dependents del turisme, que són molts en un país que pràcticament en viu, seran encara més catastròfiques. 

El mateix Fons Monetari Internacional recomanava fa poc que era millor confinaments o tancaments contundents i durs, però curts en el temps, que no mesures a mitges que no acaben de donar confiança i només allarguen l'agonia. És un tema en el qual hi ha molt debat, no tothom hi està d'acord, i per descomptat ningú planteja ara mateix un confinament com el del març perquè ni socialment ni econòmicament es podria aguantar. Però cal actuar amb contundència als llocs on se sap que hi ha més risc de contagis, i ara mateix tothom té clar que hi ha uns espais de socialització que són autèntics polvorins. 

Ens hem relaxat massa tots plegats, com si ja tot pogués ser normal, i ara aquesta segona onada ens recorda que el virus encara és aquí, entre nosaltres, i continua havent-hi malalts i morts. Només en aquests 13 dies d'octubre han mort 139 persones de covid-19. En tot el mes de setembre en van morir 347. Són menys que durant el pic de la primavera, afortunadament, però és molta gent. No ho podem normalitzar. En aquests moments no hi ha col·lapse sanitari pels malalts de covid-19, és cert, però els CAP estan cada cop més tensionats i van augmentant els ingressos. Ara sabem el que pot passar, i l'èxit és que no passi aturant-ho molt abans. Per això cal exigir a l'administració que posi tots els mitjans per fer en condicions el rastreig i el seguiment dels casos, aspectes en els quals hi ha molt per millorar, però també la ciutadania ha de ser responsable. Tothom sap el que ha de fer: posar el fre, reduir la mobilitat i limitar dràsticament les relacions socials.