Una crisi de govern o una operació partidista?

La destitució de Chacón no respon a cap criteri que no sigui el de castigar el PDECat

El president de la Generalitat, Quim Torra, va sorprendre ahir executant una crisi de govern en plena pandèmia i a poques setmanes que el Tribunal Suprem decideixi sobre la seva inhabilitació per al càrrec. La versió oficial és que la remodelació respon a la voluntat d'enfortir el Govern per fer front a la pandèmia, però ni les àrees de gestió afectades ni els noms dels cessats fan pensar que aquesta sigui la raó de fons. Els consellers sortints són el d'Interior, Miquel Buch, al qual Torra ja havia intentat cessar sense èxit durant la gestió de les protestes postsentència; la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, que era l'única que mantenia el carnet del PDECat i no havia fet el pas d'afiliar-se al partit que impulsa Carles Puigdemont; i Mariàngela Vilallonga, un fitxatge personal del president que no ha acabat de funcionar.

El nou titular d'Interior és l'advocat Miquel Sàmper, que va ser cap de llista de JxCat a Terrassa; el d'Empresa és Ramon Tremosa, economista i exeurodiputat de CiU; i la de Cultura serà Àngels Ponsa, veterana política de CiU que ara era directora general al departament. No hi ha dubte, però, que la lectura política més important de la remodelació és el cessament d'Àngels Chacón, de la qual no havia transcendit cap conflicte amb presidència i que era molt ben valorada pels sectors empresarials. Per això la decisió, excepte si es donen les explicacions pertinents que fins ara no s'han donat, només pot obeir al fet que es perfilava com a cap de llista del PDECat a les pròximes eleccions catalanes després de la trencadissa amb JxCat dels últims dies.

Torra, doncs, amb el vistiplau de Puigdemont, ha decidit expulsar els seus antics companys de llista del consell executiu per impedir que Chacón pogués aprofitar la plataforma de la conselleria per consolidar el seu perfil com a futura candidata i, per tant, competidora de la llista de JxCat. No en va el portaveu del PDECat, Marc Solsona, va titllar la destitució de "purga política". El que és innegable és que l'operació té un aire electoralista que no té res a veure amb els interessos del país, i més en una situació de crisi com l'actual, ja que els nous consellers, per molt competents que puguin ser, a penes tindran temps de conèixer a fons els seus departaments abans que hi hagi eleccions. Tampoc és de rebut que alguns dels consellers que han servit lleialment el president s'assabentessin del seu relleu gairebé per la premsa. El respecte institucional obliga a cuidar les formes i la dignitat institucional.

El gest de Torra també indicaria que està allunyant la convocatòria de les eleccions, cosa que augmenta el risc que finalment sigui el Tribunal Suprem el que decideixi la data electoral. El país no es pot permetre els dos o tres mesos d'interinitat i paràlisi que suposaria que el president Torra renunciés a la seva potestat de convocar eleccions. La gravetat de la situació obliga a aclarir el panorama com més aviat millor perquè un nou executiu, legitimat pel resultat de les urnes, agafi el timó. El Govern actual, com va reconèixer el mateix Torra al gener, no dona més de si. I la ciutadania no es mereix assistir a un final de mandat marcat per les lluites intestines i els càlculs electoralistes.

El + vist

El + comentat