De debò que no s'investigarà l'ús polític que Montoro va fer d'Hisenda?
La causa que instrueix el jutge de Tarragona Rubén Rus sobre Cristóbal Montoro està acotada al fet de fer lleis a mida a canvi de diners a través del despatx Equipo Económico. Però la investigació ha destapat comportaments escandalosos del ministre que, de moment, ningú ha judicialitzat. Parlem de l'accés a dades fiscals de persones famoses o adversaris polítics (fins i tot dins del seu propi partit) per filtrar-les a la premsa o, el que és molt més greu, ordenar inspeccions d'hisenda a periodistes o polítics incòmodes com a mètode per intimidar-los. L'ARA recull avui dos testimonis especialment colpidors d'aquest comportament típicament mafiós amb la distinció que, en aquest cas, es feia servir una institució de l'Estat com és l'Agència Tributària com a arma per extorquir i amenaçar. Es tracta del periodista Javier Chicote, cap d'investigació del diari Abc, que és el primer que va publicar informació sobre els tripijocs del despatx fundat per Montoro, i Carles Mulet, senador de Compromís que va protagonitzar debats encesos amb el ministre a la cambra alta.
De casos que s'han fet públics, però, n'hi ha molts més. Especialment greu és el que explica el també periodista Francisco Quevedo, que ha denunciat aquests dies que va ser sotmès a inspeccions fiscals per haver publicat informació sobre Montoro i que va acabar acomiadat dels mitjans on treballava. El calvari que va patir va ser tan gran que fins i tot es va plantejar el suïcidi. Molts d'ells, com ara Chicote, però també Rodrigo Rato, Juan Carlos Monedero o Javier Tebas, planegen obrir causes judicials en altres jutjats per investigar específicament aquest ús fraudulent de la Hisenda pública.
El jutge Rus ha rebutjat ampliar la seva investigació i considera que no hi ha delicte en el fet que el ministre tingués accés a determinada informació. Però és que la qüestió no era només l'accés, sinó el que es feia després amb aquesta informació i el fet d'ordenar inspeccions a persones concretes per motius personals. Serà interessant veure què passa quan aquests afectats presentin les seves denúncies després de l'escàndol públic que s'ha produït amb la imputació de Montoro i la informació que consta al sumari. No s'entendria de cap manera que no s'obrís una investigació específica sobre aquesta qüestió.
D'altra banda, si es mira en conjunt, les dues causes responen al mateix patró: el fet de pensar-se que l'Estat i l'administració pública són una cosa de la qual se'n poden servir lliurement. No hi ha dubte que Montoro i els seus col·laboradors estaven convençuts que podien canviar lleis a canvi de diners i fer servir l'Agència Tributària per silenciar veus incòmodes amb tota la impunitat. De la mateixa manera que, a la mateixa època, hi havia un ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, que feia servir la policia per perseguir adversaris polítics, fossin independentistes catalans o podemistes, i per protegir el PP de casos com el de Luis Bárcenas i l'operació Kitchen. No estaríem, per tant, davant d'un comportament particular d'un ministre, sinó d'una cultura de partit.
