El delicte de sedició era una anomalia que calia eliminar
BarcelonaLa iniciativa legislativa presentada aquest divendres pel PSOE i Unides Podem que deroga el delicte de sedició i introdueix canvis en el de desordres públics, rebaixant-ne la pena màxima de 6 a 5 anys, és un pas endavant en el que s'anomena la desjudicialització del conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Durant molt de temps havíem reclamat valentia al president espanyol, Pedro Sánchez, per avançar per aquest camí si volia realment ajudar a reconduir el contenciós per vies estrictament polítiques i apartar-lo de les mans dels jutges. Amb la reforma anunciada avui, es restringeix el marge de maniobra de la judicatura per perseguir l'independentisme i s'acosta el Codi Penal espanyol als estàndards europeus. La sedició era una anomalia que calia eliminar.
¿Això vol dir que no hi ha perill que una protesta pacífica o una actuació massiva de resistència passiva com la de l'1-O pugui ser perseguida penalment? No, perquè la justícia encara té a la seva disposició el delicte de desordres públics. Tot i això, cal remarcar que per cometre aquest delicte s'ha de fer servir "violència o intimidació" i que també es persegueix la "conspiració" per cometre aquest tipus penal, però en tot cas les penes màximes previstes serien semblants a les que hi ha en països com Alemanya (entre 3 i 5 anys), que ja va denegar l'extradició de l'expresident Carles Puigdemont pel delicte de sedició.
Cal subratllar que va ser precisament una lectura retorçada d'aquest delicte, que va entrar al Codi Penal espanyol el 1822 i que ja no existeix a la majoria de països europeus, la que va permetre una sentència tan dura contra els líders polítics i socials del Procés. El Tribunal Suprem, davant la impossibilitat de poder aplicar el delicte de rebel·lió, que necessita armes, es va agafar a la sedició, que preveu penes de fins a 15 anys, per fer una sentència més política que jurídica, perquè del que es tractava era d'escarmentar l'independentisme. La seva desaparició és sens dubte una molt bona notícia.
L'anunci de Sánchez també és rellevant en el sentit que representa el primer fruit directament imputable a la taula de negociació entre els dos governs. El fet que hagi costat tant mostra les resistències internes que hi havia al PSOE davant d'aquest pas, però finalment a la Moncloa han entès que la via del diàleg era pura retòrica si no venia acompanyada de resultats concrets. El gest també serveix per refer el clima de confiança entre els dos executius després de diversos episodis en què ERC s'havia sentit traïda i menystinguda pel PSOE, com per exemple amb la llei audiovisual.
No hi ha dubte que la dreta nacionalista espanyola posarà el crit al cel i intentarà crispar el clima polític al màxim pocs mesos abans de les eleccions municipals i autonòmiques. Per tant, és esperable que el PSOE afronti un cert desgast davant l'opinió pública. Però l'obligació dels dirigents polítics és mirar més enllà del titular de l'endemà. El conflicte català necessita més política i gestos de distensió i menys amenaces i procediments judicials. Això que sembla tan obvi és avui una mica més cert que ahir.
* En la versió en paper i en la primera versió online d'aquest editorial hi havia un error al segon paràgraf. S'hi escrivia "violència i intimidació" en lloc de "violència o intimidació".
