L'any 2017 uns esgarrifosos incendis a Xile en els quals van cremar gairebé mig milió d'hectàrees van servir per definir un nou tipus de foc forestal: el de sisena generació. Aquests incendis es caracteritzen per la rapidesa amb què es propaguen i per la seva imprevisibilitat, ja que són capaços d'alterar les condicions meteorològiques al seu voltant, cosa que dificulta en extrem les tasques d'extinció. Doncs bé, un d'aquests incendis és el que està afectant les comarques de Ponent, en concret la Noguera, la Segarra i l'Urgell, i que al tancament d'aquesta edició havia cremat prop de 6.000 hectàrees, la majoria de conreus, i havia provocat dos morts.
Dos pagesos de Coscó, a la Noguera, es van veure atrapats pel foc en el seu vehicle, i tot i que es van intentar refugiar a sota d'unes roques, no van poder salvar la vida. Un total de 20.000 persones es van haver de confinar durant unes hores davant el perill que representava la situació. Els Bombers afirmen que, donades les condicions tan extremes del foc, el balanç de víctimes podria haver estat molt pitjor. I és que l'incendi va provocar un fenomen mai vist fins ara a Catalunya: un pirocúmul, un enorme núvol de fum i cendres que va ascendir fins a 19 km d'alçada i que era visible des de mig país. A dins seu es van produir vents de fins a 125 km/h, cosa que va provocar que la velocitat de les flames fos de les més ràpides que s'han vist mai a Europa. Les temperatures altíssimes, en plena onada de calor, i la sequedat dels conreus van fer la resta. Sort que una tempesta amb pluges va ajudar a contenir un incendi que estava fora de control.
Davant d'aquest panorama, i un cop constatada la incapacitat tècnica i humana de frenar les flames, els Bombers van optar per perimetrar una àmplia zona i es van centrar en protegir les persones i minimitzar els danys. Tot i això, aquest primer gran incendi de la temporada, tot just a l'inici de l'estiu, llança un missatge molt preocupants sobre el que ens espera. La combinació del canvi climàtic, amb episodis de sequera i onades de calor cada cop més freqüents, i l'abundància de massa forestal per l'abandó dels conreus és un còctel explosiu que amenaça el nostre territori.
A partir d'aquí cal veure què es pot fer, a banda d'intentar minimitzar els factors que produeixen el canvi climàtic. I aquí apareixen dos fronts sobre els quals es pot incidir des de l'administració. El primer té a veure amb el reforç dels serveis d'emergències i de bombers, que a Catalunya han mostrat històricament una excel·lència fora de qualsevol dubte. En el context actual, no es poden escatimar recursos per a persones que es juguen la vida per lluitar contra el foc.
En segon lloc, s'ha d'actuar sobre el territori per fer-lo menys vulnerable. La Generalitat ja ha dit que promourà els mosaics de terreny agrícola i forestal, és a dir, crear parcel·les de conreu o pastura dins de les masses forestals que puguin actuar com a tallafocs en cas d'incendi. Alguns ajuntaments ja hi estan actuant pel seu compte, per exemple a Roses, però ara caldria fer-ho a escala de país.
