Els equilibris de l'acord sobre Rodalies de Catalunya
L'acord presentat aquest dijous sobre la nova operadora Rodalies de Catalunya, que ha de gestionar aquest servei de mobilitat tan qüestionat pels usuaris, és una mostra dels equilibris que sovint s'han de fer en política per arribar a bon port. La Generalitat tindrà majoria en el consell d'administració de l'operadora, amb cinc de nou membres, i per tant controlarà la gestió del servei, però la propietat continuarà en mans de Renfe, que mantindrà la titularitat del 50,1% de les accions. Aquest equilibri havia estat acceptat per ERC com una solució temporal i es donava dos anys de coll perquè l'operadora fos totalment propietat de la Generalitat, però finalment, per una suma de factors, tècnics i també laborals, s'ha decidit que aquest calendari quedi, per ara, congelat.
A ningú se li escapa que el manteniment de la majoria accionarial en mans de Renfe era una condició dels treballadors de la companyia, que formalment no passaran a formar part del cos de treballadors de la Generalitat, tot i que sí que seran dirigits pel govern català. Aquesta és una fórmula de compromís que permet desbloquejar l'acord, evitar el boicot dels treballadors, donar via a la constitució de la nova operadora i avançar així en l'assumpció de la gestió del servei de Rodalies, que és l'autèntica prioritat; això sí, sempre que arribin els recursos necessaris.
L'objectiu és que la nova operadora entri en funcionament a finals d'any o principis del que ve. Llavors vindrà un pas especialment delicat, que és el traspàs de la infraestructura i els béns immobles associats (per exemple les estacions), que començarà amb la línia R1. Aquesta serà la veritable prova de foc, ja que si el traspàs es fa de manera correcta i els usuaris comencen a percebre una millora en el servei, la Generalitat estarà en condicions de reobrir la batalla per la propietat de l'operadora i pel traspàs de la resta de línies.
En tot cas, tot i que amb rebaixes sobre les expectatives inicials, és bo que hi hagi acords i que comencin a passar coses. L'experiència demostra que els traspassos són dificultosos i lents perquè hi ha molts interessos en joc, i per a Madrid representen sempre una petita tragèdia, que es viu com una pèrdua inacceptable de sobirania. Passa igual en el cas d'empreses públiques com Renfe. Pel que fa a aquest traspàs en concret, cal subratllar que té tot el sentit del món que la gestió de les Rodalies depengui de la Generalitat, que és també la responsable de la planificació del territori i que, per tant, també ho ha de ser de la mobilitat.
Ara és el moment d'abordar l'altra gran carpeta pendent de l'acord d'investidura de Salvador Illa entre ERC i el PSC, que és el finançament. Aquí les coses semblen més verdes, però en ple cas Cerdán també és veritat que al PSOE potser li convé obrir un nou front que pugui provocar diferències internes al PP. En tot cas, citant Diògenes, "el moviment es demostra caminant". I ara és el moment de caminar.
