L'error de Sabater marcarà el futur de Badalona

L'esquerra pagarà molt car haver entregat l'alcaldia a García Albiol

Quan tot semblava encaminat a un pacte entre els grups d'esquerra i JxCat per evitar que Xavier García Albiol, que va ser el representant de la força més votada ara fa un any, accedís a l'alcaldia de Badalona, el veterà polític del PP es va convertir de nou aquest dimarts en el primer regidor de la ciutat. I no només això. La fotografia de desunió, retrets mutus, sectarisme i falta de cintura política que van exhibir els grups involucrats en l'intent fallit de pacte, deixa un panorama d'allò més plàcid a Albiol, que veu com ara mateix la possibilitat que el desbanquin amb una moció de censura és molt llunyana.

Qui és el responsable que la quarta ciutat del país en població estigui governada ara per un alcalde, òbviament legítim, però representant de la dreta populista? Com sempre passa en aquestes situacions, la culpa està molt repartida, però no tots els actors en tenen en la mateixa proporció. 24 hores abans del ple semblava que hi havia un acord perquè el candidat socialista, Rubén Guijarro, i la líder de Guanyem, Dolors Sabater, es  partissin l'alcaldia. Aquesta última, amb l'argument que havia sigut la segona llista més votada a les eleccions de fa un any, amb un regidor més que el PSC, reivindicava el dret a ocupar l'alcaldia durant 24 mesos en lloc de 18, com oferien els socialistes, que plantejaven un repartiment igualitari. Aquest detall dels sis mesos no semblava als observadors un obstacle de prou entitat per fer fracassar l'acord, però al final ho va ser.

D'entrada cal dir que Sabater tenia raó quan reclamava l'alcaldia i, més encara, quan demanava un període més llarg en el càrrec. En aquest sentit, el PSC, si de veritat volia impedir l'arribada d'Albiol a l'alcaldia, ho hauria hagut de posar més fàcil i assumir que després de l'episodi més que lamentable protagonitzat pel seu alcalde, Àlex Pastor, no tenia crèdit polític per imposar el seu candidat. Sobretot perquè el PSC havia tingut una actitud nefasta fa un any quan es va negar a negociar amb Sabater i va plantejar un xantatge inacceptable.

Però tampoc hi ha dubte que la líder de Guanyem no tenia les millors cartes. Per començar, el seu grup –inicialment de set regidors– havia quedat reduït a quatre membres en el moment de passar a l'oposició amb la marxa dels tres d'ERC, que van decidir formar un grup propi. Això feia que, en la pràctica, Sabater ja no fos la líder d'un moviment transversal sinó d'un espai més petit patrimonialitzat per la CUP. Les negociacions a dues bandes entre el PSC i ERC, que van ser desautoritzades per la direcció nacional dels republicans, tampoc la van ajudar. Tot i això, la possibilitat de tornar a ser alcaldessa li obria la porta a tornar a liderar un espai més ampli.

I és aquí on Sabater va cometre aquest dimarts un error fatal tant per al futur de la seva ciutat com per a la seva carrera política. L'error consisteix en no haver sabut veure que el PSC estava efectivament disposat a entregar l'alcaldia a Albiol, i que per tant era ella, des d'una posició de generositat i responsabilitat política, la que havia de cedir, com ja va fer l'any passat, ja que l'alternativa era molt pitjor. I més quan ella i la CUP es van quedar sols defensant l'opció dels 24 mesos davant d'ERC, JxCat i els comuns, que sí que van signar el pacte amb el PSC. En política s'ha de saber quan cal sacrificar-se pel bé comú. I en aquest cas el bé comú era evitar l'accés d'Albiol a l'alcaldia.