L'error de càlcul de Pedro Sánchez

La relliscada de Sánchez amb els fiscals és el colofó a una campanya erràtica

Va ser després del fracàs de la investidura de Pedro Sánchez al juliol quan el cap de files d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, va advertir als socialistes que a la tardor, quan estava prevista la sentència del Procés, seria "més complicat fer política". Tot i aquests avisos, Sánchez va continuar endavant amb el seu pla de provocar una repetició de les eleccions i va renunciar a reprendre la negociació amb Unides Podem des del punt on s'havien encallat al juliol.

Sobre el paper, les enquestes li somreien i podia semblar una repetició de la jugada que va permetre a Mariano Rajoy el 2016 ser investit president després d'una repetició de les eleccions que li van donar una desena més d'escons. El PSOE calculava que podria passar de 123 escons a 140 o 150 gràcies a l'enfonsament de Cs i d'Unides Podem. Però, tal com va vaticinar Rufián, la sentència i tot el que va passar després ho va canviar tot.

Ara a Ferraz s'han encès totes les alarmes per la previsible pujada del PP i, atenció, també de Vox, a qui algunes enquestes situen com a tercera força i a prop dels 60 escons, un resultat que canviaria del tot el panorama polític espanyol, on l'extrema dreta no havia tingut des de la restauració de la democràcia cap força electoral. I tot per un error de càlcul de Pedro Sánchez i el seu assessor de capçalera, Iván Redondo, que van ignorar els avisos sobre els riscos de la repetició electoral que arribaven sobretot del PSC.

Aquest nerviosisme s'ha traslladat a una campanya en què dijous Sánchez va haver d'admetre que s'havia equivocat dient que el govern controlava la Fiscalia, un error que va atribuir al "cansament" acumulat. Aquesta ensopegada és el colofó d'una campanya erràtica, en la qual el líder socialista no ha parat de competir amb la dreta en duresa contra l'independentisme català. Ha arribat, fins i tot, a anunciar mesures que el mateix PSOE havia rebutjat fa només uns mesos al Congrés, com tipificar com a delicte la celebració de referèndums unilaterals. I, encara pitjor, s'ha compromès personalment, com a president del govern, a portar Carles Puigdemont davant la justícia espanyola, oblidant que es tracta d'un procediment totalment judicial entre països en el qual el poder executiu no pot interferir.

Els resultats del 10-N seran els que diran si aquesta estratègia ha sigut encertada o no, però el que és inqüestionable a hores d'ara és que el desànim s'ha instal·lat en les files socialistes, que no acaben d'entendre el gir de Sánchez quan va ser precisament la seva aposta pel diàleg i la distensió allò que van premiar els electors el passat mes d'abril. La suma de la mà dura amb Catalunya i el rebuig al pacte amb Unides Podem dibuixen un Sánchez que, com admet a l'ARA el candidat al Senat per Barcelona, Manuel Cruz, podria ser investit amb l'abstenció del PP. Aquest és un missatge que pot desmobilitzar l'electorat socialista que, sobretot en llocs com Catalunya, sospira per un pacte PSOE-UP. I és aquest error de Sánchez el que ara mateix alimenta les esperances de la triple dreta d'obtenir la majoria.

Més continguts de

El + vist

El + comentat