Espionatge: Sánchez ha de rectificar
Després de massa piruetes, massa improvisació i massa fugides endavant per intentar sortir del pas, al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, se li ha acabat el marge de maniobra amb el doble cas d'espionatge d'estat Pegasus i Catalangate. L'escàndol a hores d'ara ja és tan greu com enrevessat. Volent tapar el cas català, ha acabat destapant la fosca realitat d'un autèntic descontrol dels serveis d'espionatge de l'Estat, que, si hem de creure el que diu la Moncloa, poden actuar sobre dirigents polítics de primera fila sense passar comptes amb cap superior polític i ni tan sols són capaços de garantir la privacitat del mòbil del president del país i dels seus principals ministres. Potser que Sánchez hi posi ordre. Si no és per la seva credibilitat democràtica, que sigui com a mínim per la seva seguretat.
Només faltava que aquest dijous, en la comissió de secrets oficials del Congrés, es revelés que el CNI va espiar el president Pere Aragonès (vicepresident en el moment de ser espiat) amb autorització judicial i suposadament sense que ho sabés la Moncloa. Si en efecte no ho sabia, malament; i si ho sabia, encara pitjor. El fet, a més, que es fes amb autorització judicial tampoc no és gaire tranquil·litzador. Al contrari: no hi ha cap motiu de seguretat per a l'Estat que justifiqui aquest espionatge. L'única raó evident, reconeguda a més de manera reiterada i descarada per la mateixa ministra de Defensa, Margarita Robles, és la ideologia independentista del dirigent català. Estem parlant, doncs, d'un espionatge ideològic, polític. Una mena de maccarthisme. Però és que el despropòsit no s'atura aquí. Perquè per si no n'hi hagués prou amb això, resulta que, a més, mentre era espiat, el líder republicà català i el seu partit, ERC, tenien un paper parlamentari decisiu a l'hora de garantir la governabilitat de l'Estat i a l'hora d'intentar reconduir el plet sobiranista català amb una taula de negociació amb el mateix govern espanyol que l'espiava. Tot plegat, inaudit.
Estem davant d'un esperpent majúscul, estratègicament inconcebible i democràticament vergonyós. En qualsevol democràcia madura un espectacle així ja hauria tingut conseqüències polítiques. ¿Com pot ser que aquí encara ningú no hagi assumit cap responsabilitat? Pretendre que es pot sortir del pas amb una mera compareixença tècnica a la comissió de secrets oficials és no entendre la gravetat dels fets. La situació de la directora del CNI, Paz Esteban, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, ara mateix ja és insostenible. Pedro Sánchez no pot continuar fent veure que no passa res. Si vol restaurar la credibilitat del seu govern, no només davant els socis parlamentaris independentistes, sinó també de cara als socis de coalició d'Unides Podem –que ja li han demanat la dimissió de Robles–, no li queda més remei que rectificar i actuar. O afronta de cara els errors comesos per acció o per omissió o només contribuirà a degradar més la credibilitat de l'estat de dret i a deixar definitivament tocada l'estabilitat del seu govern per al que quedi de legislatura.
