Una exhibició de força que deixa molts interrogants
En condicions normals, qualsevol demòcrata s'hauria d'alegrar de la caiguda d'un dictador com Nicolás Maduro, però l'operació de captura i extracció feta pels Estats Units, a part de ser una exhibició de força de l'exèrcit nord-americà, deixa un munt d'interrogants per resoldre. I més encara després d'escoltar la confusa i a voltes rocambolesca roda de premsa de Donald Trump, on ha explicat sense embuts que els Estats Units tenen la intenció de governar Veneçuela fins que sigui possible una transició. El problema és que a hores d'ara sobre el terreny a Veneçuela no està gens clar qui ostenta el poder, ja que formalment els ministres chavistes continuen al seu càrrec i no han entregat el poder als Estats Units.
De la compareixença de Trump s'interpreta que hi podria haver hagut alguna mena de pacte amb la vicepresidenta actual, Delcy Rodríguez. I encara més sorprenent resulta la desqualificació genèrica que ha fet el president nord-americà de la líder de l'oposició veneçolana i darrera premi Nobel de la pau, María Corina Machado, de la qual ha descartat que tingui l'autoritat i el respecte suficient per governar Veneçuela. Caldrà esperar les pròximes hores per veure si alguna d'aquestes incògnites es va resolent.
L'únic que queda clar de tot plegat és quin és l'objectiu final de Trump, que si una cosa és, és transparent: el president dels Estats Units vol recuperar el control del petroli veneçolà, ja que considera que la nacionalització d'actius que va fer Hugo Chávez a finals dels 90 és un dels "robatoris més grans de la història". Trump, doncs, vol convertir Veneçuela en una cosa semblant a un estat titella controlat per Washington, a l'estil del que ara és Bielorússia per Moscou. Aquesta pretensió és coherent amb la concepció de política internacional que té Trump, que consisteix en tornar a les àrees d'influència, un repartiment del món perquè cada potència pugui fer i desfer a voluntat sense donar explicacions a ningú. En realitat el trumpisme, igual que el putinisme, suposa enterrar l'ordre mundial multilateral sorgit de la II Guerra Mundial i la caiguda del Mur de Berlín per tornar al segle XIX i a la pràctica d'un neocolonialisme que busca apropiar-se de recursos energètics i matèries primeres. Des d'aquest punt de vista, l'operació contra Maduro resulta especialment preocupant, perquè pot representar un precedent molt perillós.
Ara la prioritat, però, hauria de ser evitar un enfrontament civil a Veneçuela. Les autoritats chavistes haurien d'evitar la temptació de provocar un vessament de sang que només faria que empitjorar la situació. La desaparició de Maduro, que serà sotmès a Nova York a un judici farsa com Noriega en el seu dia, hauria de servir almenys per avançar en la celebració d'unes eleccions netes en les quals la població pugui decidir lliurement quin govern vol i si accepta convertir-se o no en una mena de protectorat nord-americà.