La feblesa europea amb Netanyahu
La Unió Europea ha arribat a un acord amb Israel per incrementar l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja de Gaza, reparar algunes infraestructures vitals com les dessalinitzadores i assegurar la protecció del personal humanitari. L'anunci, fet per la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, no especifica ni de quina quantitat d'ajuda humanitària es tracta ni, sobretot, de qui la farà arribar a la població. Recordem que la distribució està ara en mans de l'anomenada Gaza Humanitarian Foundation (GHF), una suposada ONG nord-americana que substitueix l'ONU i les organitzacions humanitàries internacionals i locals, a les quals Israel acusa de col·laborar amb Hamàs. Des que la GHF es fa càrrec de l'ajuda, es calcula que més de 600 palestins han mort i 4.000 han resultat ferits per trets de l'exèrcit d'israelià als punts de distribució.
El gest pot ajudar a alleugerir la situació sobre el terreny, però en realitat hi ha motius per pensar que Benjamin Netanyahu ho ha acceptat per impedir que en el pròxim Consell d'Exteriors de la UE, que se celebra dilluns i dimarts que ve, la UE trenqui l'Acord d'Associació amb Israel, tal com reclamen alguns països com Espanya. Resulta difícil d'entendre, però, què més cal que passi a Gaza perquè la UE prengui mesures contundents contra Israel. Perquè si una cosa té Netanyahu és que és transparent i ja ha deixat molt clares quines són les seves intencions: l'objectiu és confinar la població de Gaza en una àrea molt reduïda del sud de la Franja, la que toca a Egipte, perquè així Israel pugui annexionar-se la resta del territori i, com ja va dir Donald Trump, convertir la zona en un resort turístic.
En paral·lel, tant Netanyahu com Trump intenten silenciar les veus crítiques, com la de la relatora especial de l'ONU a Gaza i Cisjordània, Francesca Albanese, que ha qualificat de "genocidi" el que passa a la Franja. El govern de Donald Trump ha maniobrat repetidament perquè l'ONU destitueixi Albanese, però no ho ha aconseguit, i dimecres va anunciar sancions contra ella, que inclouen la prohibició d'entrar als Estats Units i la congelació de qualsevol actiu que tingui al país. Es tracta d'un gest inèdit per part del país que, paradoxalment, acull la seu de les Nacions Unides.
Davant de tot això, no prendre decisions contundents equival a ser còmplice d'aquests plans. La Unió Europea, com ja passa en altres àmbits, està mostrant una feblesa vergonyosa i sembla moure's només pel principi que no s'ha de fer enfadar Trump, al més pur estil Mark Rutte. Però llavors cal preguntar-se: va ser per a això que es va fundar la Unió Europea? És això el que tenien al cap els pares fundadors? No es tractava de ser una veu potent i cristal·lina a favor del multilateralisme i en contra de les violacions dels drets humans, a banda d’un club comercial? Per què no es considera Netanyahu al mateix nivell que Putin? No deu ser perquè el primer no ens amenaça directament a nosaltres i el segon sí? En el futur, els europeus passarem vergonya quan es recordi què van fer, i sobretot què no van fer, els nostres dirigents davant del drama de Gaza.
