Feijóo obre un front intern al PP en el pitjor moment de Sánchez
En política el domini dels temps i el calendari són especialment importants. Per això resulta estrany que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, hagi decidit avançar el congrés ordinari del partit al juliol just en un moment en què el govern de Pedro Sánchez es troba sota pressió i comença a acusar cert desgast després de l'apagada i les tensions internes amb els socis. L'excusa de Feijóo és que vol estar preparat per si de cas hi ha un avançament electoral després de l'estiu, però la realitat és que el PP afronta ara un període de tres mesos en què els focus estaran sobre ells i no sobre l'executiu de Sánchez, que ha saludat la notícia amb una indissimulada satisfacció.
I és que encara que la intenció de Feijóo és reforçar la direcció del partit i el seu propi lideratge, el fet d'avançar el congrés i admetre que hi haurà canvis significa assumir que l'equip actual no està fent bé la seva feina. Per acabar-ho d'adobar, la gran opositora interna al feijóoisme, Isabel Díaz Ayuso, ha dit aquest dilluns al matí que l'avançament del congrés era necessari "per acabar amb el rum-rum" al voltant del lideratge de Feijóo. És a dir, la mateixa Ayuso ha deixat clar que dins del partit, sobretot a Madrid, hi ha molts dubtes al voltant del lideratge del polític gallec.
A partir d'ara, doncs, Feijóo haurà d'afrontar diverses batalles internes. Una primera pels nomenaments, en què tant Ayuso com l'andalús Juanma Moreno Bonilla voldran influir. Una de les persones assenyalades pel PP madrileny és precisament Elías Bendodo, un protegit de Moreno que ara és coordinador general del partit. Però també altres perfils que a la Puerta del Sol es veuen com massa moderats, com ara la mateixa secretària general, Cuca Gamarra, que en el passat havia sigut pròxima a Soraya Sáenz de Santamaría i després es va acostar a Pablo Casado.
A més de la lluita pels noms, però, és el debat ideològic el que pot fer aflorar les fractures que avui sacsegen el partit. El PP no aprova una ponència ideològica des del 2017, i ara s'haurà de posicionar sobre qüestions espinoses com l'avortament, l'eutanàsia, la violència masclista, l'estat del benestar, l'organització territorial d'Espanya o les llengües cooficials. Caldrà estar especialment atents a veure què es diu sobre Catalunya. Aquí és on es preveu que hi pot haver el xoc més important entre els sectors més centristes del partit, els més conservadors i també els ultraliberals i nacionalistes espanyols que abanderen el duet Ayuso-Aznar.
I durant tot el congrés hi haurà dos grans elefants a l'habitació. El primer és l'estratègia que s'ha de seguir amb Vox un cop s'ha demostrat que no és un partit gens fiable per governar-hi, tal com ha quedat clar amb la seva sortida dels governs autonòmics, i que només està interessat en arrossegar el PP cap als seus postulats d'extrema dreta. I el segon és la figura de Carlos Mazón, un president valencià que s'ha convertit en el taló d'Aquil·les del partit per la seva nefasta gestió de la DANA, però que Feijóo no troba com treure's del damunt. En resum, un congrés pensat per reforçar-lo pot acabar sent el contrari.
