És realment sorprenent la capacitat d'Alberto Núñez Feijóo d'ensopegar una vegada i una altra amb la mateixa pedra, que no és una altra que l'aritmètica parlamentària. Just quan el PSOE estava en el seu pitjor moment, en xoc per l'ingrés a presó del seu fins fa poc número tres, Santos Cerdán, vet aquí que Feijóo decideix posar en marxa una maniobra per sondejar si algun dels partits socis de Pedro Sánchez li donaria suport en una moció de censura.
Aquesta jugada, executada pel que es perfila com a nou número dos del PP a partir de diumenge, Miguel Tellado, ha donat com a resultat una autèntica catàstrofe política. Tot el que podia sortir malament, hi ha sortit. En primer lloc, resulta hilarant que Tellado enviï un missatge a Gabriel Rufián (ERC) per preguntar-li si estaria obert a donar suport a una moció de censura amb Feijóo de candidat. Evidentment, Rufián, amb displicència, ha aprofitat per posar el dit a la llaga i recordar tots els casos de corrupció del PP. Quan Tellado ha trucat a la porta de Junts, s'ha trobat amb una resposta humiliant: si volen alguna cosa, primer vagin a Waterloo a reunir-se amb Carles Puigdemont. I en última instància, el PNB, que sobre el paper podria ser el partit més propici a una operació d'aquestes característiques, s'ha enfadat amb el PP perquè Tellado ha fet la roda de premsa abans de parlar amb ells.
Però és que el despropòsit no acaba aquí. Les trucades de Tellado a ERC i a Junts han molestat especialment la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que ha tornat a corregir el president del seu partit alertant contra els "passos en fals". O sigui, que l'operació moció de censura no només no ha durat més que unes hores (des que ha estat anunciada pel mateix Feijóo a les xarxes fins que ha comparegut Tellado), sinó que ha servit per dividir internament el partit i mostrar, de retruc, la seva solitud i poca habilitat diplomàtica. En aquest sentit, resulta especialment preocupant per a Feijóo que Tellado, una persona amb un perfil gens dialogant, sigui a partir de diumenge el nou secretari general del PP.
Però com s'explica aquest error de principiant per part de Feijóo? Doncs per la pressió que rep, sobretot per part de Vox, perquè presenti una moció de censura. Segurament el líder del PP pretenia demostrar que no té prou suports i, per tant, tallar de soca-rel el debat sobre la moció de censura. El problema és que ha aconseguit exactament el contrari: durant tot el dia el gran tema de discussió, sobretot en l'espectre de la dreta, ha estat si cal o no presentar una moció de censura.
Feijóo s'equivoca quan presenta la moció com una simple qüestió de números. Que estigui destinada al fracàs no pot ser l'únic argument. De vegades cal presentar-la simplement per coherència política, especialment quan consideres que el teu país passa per una crisi gegant i és necessari un canvi de rumb o, almenys, escenificar que hi ha una alternativa preparada per prendre el relleu. Amb la maniobra d'aquest dimarts, però, no es demostra ni una cosa ni l'altra.
