És increïble que ja portem dues setmanes de caos a Rodalies. Com pot ser? Com podem tenir el país mig paralitzat, amb milers de persones que veuen la seva mobilitat quotidiana alterada i amb afectacions al sistema econòmic cada cop més greus? Com pot ser que des de l'Estat, responsable d'Adif i Renfe, s'hagi reaccionat amb tanta lentitud i tan pocs resultats, i s'hagi deixat la Generalitat a la intempèrie?
Més preguntes: quin paper realment han jugat i estan jugant els maquinistes en tota aquesta fallada descomunal del servei? Com pot ser que els sistemes de software d'Adif caiguin de forma reiterada i ningú en sàpiga donar una mínima explicació tècnica? A la resta d'Espanya no passa? I pel que fa al conjunt de la infraestructura viària, ¿algú ens aclarirà mai quin tipus de manteniment hi havia fins ara? Què vol dir que aquest dimecres Adif hagi anunciat la creació d'una unitat per reforçar el "manteniment preventiu" al sistema ferroviari català per "anticipar" possibles incidències? I fins ara què? ¿Potser és que simplement el que hi havia era un irresponsable abandonament? Per cert, ¿a qui se li va acudir dividir la gestió ferroviària entre Adif i Renfe i com és que no s'ha revertit abans de la incomunicació entre els dos organismes? I també per cert, ¿a què es deu la diferència tan notòria entre el servei de Ferrocarrils de la Generalitat i el de Renfe-Adif? En fi, ¿quan sortirà algú amb autoritat per explicar què ha passat i per detallar exactament què s'està fent perquè no torni a passar? Creure en l'Espanya federal seria també assumir un traspàs real i ben finançat de Rodalies. Ara més que mai.
Mentre s'eternitza la crisi del servei ferroviari i viari (AP-7), les preguntes sense resposta s'acumulen, i rere seu, a més d'un cost milionari que ha de ser assumit per l'Estat, responsable d'una endèmica manca d'inversió a Rodalies, hi ha l'assumpció de responsabilitats tècniques i polítiques en joc. Les dimissions fins ara –incloent-hi l'anunciada ahir– han estat de perfil baix. Ens hem instal·lat en un desastre permanent, lamentable. Dissabte sabrem fins a quin punt la població catalana ha caigut en un fatalisme resignat o si, indignada, surt al carrer a exigir solucions immediates i garanties que no es tornarà a produir un daltabaix com aquest.
¿Una dinàmica i moderna economia com la catalana pot permetre's una crisi de mobilitat tan greu i interminable com aquesta? Sense un transport públic fiable i de qualitat correm un risc creixent de perdre oportunitats. De manera directa o indirecta, en qüestions de logística de mercaderies i de mobilitat de la població, l'ecosistema econòmic català se n'està ressentint. Fins quan durarà encara aquest caos vergonyós? Cada dia que passa la situació es fa més insostenible. No és que hàgim tornat a temps passats, quan durant dècades de dictadura Renfe era objecte de riota popular, és que hem anat a pitjor. Ja no es tracta de retards, es tracta d'incompareixença del servei i d'inseguretat. És un autèntic desastre.
