Una foto que podria valer uns pressupostos, o fins i tot dos

Tal com estan els temps en la política espanyola, amb la crispació convertida en normalitat i unes enquestes que mostren l'escorament general de l'electorat cap a la dreta, podria ser ben bé que aquesta fos la darrera oportunitat del govern de Pedro Sánchez d'aprovar uns pressupostos que incorporessin les propostes dels partits que li donen suport, tant els d'esquerres com els nacionalistes. Moltes de les demandes i propostes que ara bloquegen aquests acords difícilment s'aconseguiran si finalment guanya el PP, sobretot si ho fa amb el suport necessari de Vox, com s'ha vist en el que han fet a les comunitats en les quals ara governen. És possiblement per aquesta raó que els socialistes, els catalans i els de fora, han considerat que ara sí que toca fer-se la foto amb Carles Puigdemont a Brussel·les. Qui hi ha anat és Salvador Illa, i té sentit que sigui primer el president de la Generalitat el que faci el pas, però no seria d'estranyar que en un futur no gaire llunyà vegem també el president espanyol, Pedro Sánchez, fent-se la foto. En tot cas, aquest desgel, que ja s'havia iniciat amb les negociacions amb Santos Cerdán –l'ex secretari d'organització del PSOE, avui imputat pel cas Koldo– i amb la llei d'amnistia, que encara no s'ha aplicat del tot, necessitava una imatge de més alt nivell per deixar constància d'una normalització de les relacions entre un socialisme espanyol que havia donat suport al 155 i l'independentisme conservador.

Tot plegat s'ha acompanyat, i potser no és casual que sigui el mateix dia, de l'aprovació al consell de ministres de la llei que permet la condonació d'una part del deute autonòmic –que a Catalunya li permetria deixar de pagar uns 17.000 milions d'euros– i de l'aprovació al consell de govern del sostre de despesa de la Generalitat per a l'any vinent, 40.000 milions d'euros, el més alt fins ara, que és el pas previ a la redacció dels pressupostos. La qüestió és que no només Pedro Sánchez necessita uns pressupostos. També Salvador Illa somia en aconseguir-los, tot i que en el seu cas possiblement té una mica més de marge que el president espanyol. Sigui com sigui, ara mateix a Catalunya estem amb els pressupostos del 2023, i tot i que ja s'ha demostrat que es pot funcionar amb comptes prorrogats, s'han desaprofitat uns anys per poder engegar noves propostes i inversions, que amb l'ajut de Brussel·les –que aviat s'acabarà– potser haurien donat una empenta a la necessària revitalització econòmica del país.

Avui els dos grans motors que van marcar l'agenda política i social tant d'Espanya com de Catalunya –el 15-M i les seves conseqüències i el Procés– s'estan quedant sense gasolina. Les formacions que legítimament les defensen ja no tenen el mateix suport social que les va fer gairebé hegemòniques, i els interessos dels ciutadans, sense oblidar els ideals, s'estan tornant més pragmàtics. Demanen concrecions en temes bàsics, com ara el transport, l'habitatge i la creació de feina de qualitat. Així i tot, l'atomització electoral fa que els vots d'aquestes formacions siguin imprescindibles tant a Madrid com a Catalunya, on tant Junts com Podem són sempre la pedra a la sabata de totes les negociacions. El que pugui passar amb els comptes, i en general amb el rumb polític del país, dependrà de la lectura que facin aquestes formacions de la situació mundial, estatal i nacional. La foto d'avui és rellevant, doncs, tant per als uns com per als altres.