El greu problema de la salut mental juvenil

Venim d'un dèficit de fa temps en l'atenció a la salut mental juvenil. El sector de la medicina privada havia anat fent la suplència –per a aquells que s'ho podien pagar– a una xarxa pública clarament insuficient i infradotada, que oferia una atenció poc profunda (no per falta de bons professionals, sinó de mitjans i temps) i poc freqüent. I, de cop, amb la pandèmia, s'ha donat un fort augment de casos que ha portat el sistema al caire del col·lapse. La saturació de la xarxa és evident. Les cues i els casos desatesos o mals atesos són avui un problema greu admès per la mateixa conselleria de Salut i denunciat pels professionals i els pacients. El temps d'espera és inviable en molts casos que no poden esperar. La situació, doncs, és preocupant i en alguns casos desesperada per a moltes famílies. La sobremedicació, que ja era una pràctica habitual per sortir del pas, continua sent massa sovint l'única sortida. Però és una falsa sortida: a la llarga i sense altres teràpies no soluciona les malalties mentals. I el més greu de tot plegat és que estem davant d'una situació llargament anunciada: en els últims mesos s'ha dit i repetit que després de la pandèmia del covid en vindria una altra, de pandèmia, la de la salut mental. Depressions, angoixes, daltabaixos emocionals i trastorns de diversa índole estan avui a l'ordre del dia i com a país no donem l’abast per atendre'ls. Aquesta és la realitat.

El departament de Salut calcula que, des que va esclatar el covid, han augmentat un 27% les consultes sobre suïcidi i conductes autolesives entre els joves. La demanda de joves que volen visitar-se (o famílies que ho reclamen) s'ha disparat un 30%, especialment a causa dels trastorns de la conducta alimentària (TCA), les autolesions i els quadres ansiodepressius, però també pels trastorns severs de la conducta i de gestió complexa. En aquest context, el Govern ha reservat 80 milions d'euros per al reforç de l'atenció psiquiàtrica i psicològica en el projecte de pressupost del 2022, i, vist el problema de l'actual xarxa d'atenció primària i hospitalària, ha decidit apostar ja per l'atenció domiciliària amb deu equips que, a partir de la setmana que ve, permetran atendre uns 250 joves de 12 a 25 anys amb trastorns psicopatològics greus.

Les malalties mentals demanen molta atenció personal, molt seguiment constant. Ni els malalts ni les famílies estan mai preparats per a aquest tipus de patologies, sobre les quals hi ha un gran desconeixement general i una evident falta de formació i sensibilització. La seva cura, a més, acostuma a allargar-se en el temps i a estar envoltada de tabús. I, tot i que l'atenció mèdica és crucial, ha d'anar acompanyada també d'un abordatge més integral que, en el cas dels adolescents i joves, tingui en compte i impliqui els entorns familiars i educatius, i els aspectes socioeconòmics. Cap aquí és cap on es vol fer evolucionar la xarxa de salut mental juvenil, amb la intervenció de professionals de tots els àmbits. Hi ha, sens dubte, molta feina a fer, però és un primer pas important.