Societat 12/11/2021

El Govern admet la saturació dels serveis de salut mental juvenils

Salut potencia l'atenció domiciliària per a adolescents amb trastorns greus, coincidint amb l'augment de casos per la pandèmia

5 min
La demanda de visites juvenils s'ha disparat un 30% a causa de la pandèmia.

BarcelonaLa Clàudia (nom fictici) té 17 anys i resumeix el 2020 com "un any de merda". La seva àvia va morir sobtadament sense poder-se'n acomiadar i el seu pare va quedar-se sense feina poques setmanes després que el Govern ordenés el tancament domiciliari per frenar l'avanç del covid. La convivència era difícil: les discussions a casa eren cada vegada més freqüents i més fortes, hi havia massa tensió, recorda. I quan va arribar l'estiu i el desconfinament, ella va continuar aïllada. Pràcticament no mantenia relació amb els amics de sempre i buscava excuses per no sortir de l'habitació, sovint dinant-hi i sopant-hi. "Estava enfadada amb tothom, però massa cansada per enfrontar-m'hi. L’únic que em feia sortir del bucle era fer-me talls a les cuixes. Em calmava quan el cap m’anava a mil per hora", explica. I si la seva família no l'hagués enxampat fent-ho, diu, hauria continuat sense parar.

El cas de la Clàudia no és aïllat: el departament de Salut calcula que, des que va esclatar el covid, han augmentat un 27% les consultes sobre suïcidi i conductes autolesives entre els joves. En general, tots els trastorns mentals s'han incrementat molt els últims mesos entre els adolescents, que són també el grup poblacional més vulnerable a patir daltabaixos emocionals per la seva edat i context familiar i socioeconòmic, aquest últim fora del seu control. Les autoritats sanitàries estimen que la demanda de joves que volen visitar-se (o famílies que ho reclamen) s'ha disparat un 30%, especialment a causa dels trastorns de la conducta alimentària (TCA), les autolesions i els quadres ansiodepressius, però també pels trastorns severs de la conducta i de gestió complexa. La radiografia que fan els experts consultats per l'ARA és molt negra: afirmen que la xarxa de salut mental està desbordada.

"És cert que hi ha hagut un augment de les problemàtiques de salut mental en persones joves i adolescents, i per això des de Salut hem reforçat els equipaments d'atenció primària i els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) per poder donar resposta a aquesta demanda", ha admès aquest divendres el president del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions del departament de Salut, Joan Vegué, que ha puntualitzat que aquest repunt arribarà aviat al topall i que les llistes d'espera s'aniran reabsorbint. Des que el conseller Josep Maria Argimon va arribar al Govern, l'estiu passat, la salut mental ha acaparat bona part dels anuncis de Salut. La conselleria reserva 80 milions d'euros dels pressupostos del 2022 per al reforç de l'atenció psiquiàtrica i psicològica, inicialment per a l'abordatge dels casos més complexos.

A preguntes de l'ARA, Vegué ha reconegut que els serveis estàndards de salut mental estan "mal adaptats" i que cal "plantejar una altra manera de fer més proactiva" i un "canvi de model" que sigui més accessible als joves –sobretot els que presenten quadres més greus– que els vinculi al sistema. En aquest sentit, Salut fa una aposta per l'atenció domiciliària. La setmana que ve es posaran en marxa deu equips que permetran atendre uns 250 joves de 12 a 25 anys amb trastorns psicopatològics greus.

Aquests equips estaran formats per una quarantena de psicòlegs, psiquiatres, infermeres i treballadors i educadors socials, amb l'objectiu d'acostar-se als joves amb situacions vitals complexes (condicionants familiars, socials i econòmics) i un trastorn mental i de conducta d'intensitat greu o moderada, vinculats al consum de substàncies; a persones que presenten conductes disruptives o transgressores, que generen alarma en l'entorn social, familiar, educatiu o laboral; i a persones amb dificultats a l'hora de mantenir habilitats socials, interaccionar i comunicar-se. "En definitiva, persones que tenim dificultats per atendre correctament i que se’ns escapen per les escletxes de la xarxa de salut mental clàssica", resumeix Vegué.

La psiquiatra infantojuvenil i directora d’un dels equips guia, Àurea Autet, assegura que aquesta estratègia no pretén traçar una distinció de joves al voltant de la gravetat de la malaltia, sinó dels condicionants que poden agreujar-la. "No podem abordar els seus problemes com hem fet fins ara, cal oferir-los una atenció integral perquè són pacients en l'evolució dels quals l'ambient familiar, social i educatiu tenen molt de pes", explica. La psiquiatra ha admès que durant anys el sistema sanitari ha anat posant "pegats" per atendre aquests adolescents, i assegura que el gran error ha estat veure'ls només com a malalts sense tenir en compte la complexitat social en què viuen i sense oferir-los estratègies compartides fora de l'àmbit estrictament sanitari, com ara des dels serveis socials o els centres educatius.

Una xarxa escanyada

"Això no vol dir que tots els joves que pateixen tinguin algun trastorn o que necessitin anar al psicòleg o al psiquiatre", ha volgut matisar Autet. Amb tot, i malgrat que l'augment de visites a les consultes de salut mental no és sobtat –ha anat pujant progressivament els últims anys–, la pandèmia ha tingut un efecte multiplicador que ha col·lapsat els serveis de salut mental juvenil, segons alerta el coordinador del comitè d’infància i adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) i psicòleg de l’àrea de salut mental infantil i juvenil de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell, Roger Ballescà. "Tenim una xarxa de salut mental força implantada i estesa en el territori, però molt escanyada econòmicament i amb falta de mans i temps des de fa anys", explica.

El psicòleg denuncia que l'atenció que poden proveir la primària, els CSMIJ o les unitats d'hospitalització és "escassa" i sovint poc profunda o freqüent. La mitjana d'atencions quan un jove entra en el sistema s'estima que és de 6,3 visites anuals, aproximadament una cada dos mesos, però els psicòlegs no descarten que els temps d'espera siguin superiors en alguns territoris. A més, les queixes dels professionals que acompanyen aquests joves diàriament no se circumscriu a les primeres visites o al seguiment dels casos, sinó també a les atencions d'urgència. Accedir a un recurs temporal d'atenció en episodis aguts, durant el moment de més gravetat del trastorn, tampoc no és senzill, assegura David Montejo, director del Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE) Prim.

"Si abans ja anàvem justos, ara el cas ha de ser molt bèstia, com un intent de suïcidi. Al centre tenim una adolescent desfeta que necessita contenció emocional i física permanent. Fa tres setmanes que va a urgències per visitar-se a l'hospital, set cops només l'última setmana, però la llista d'espera per ingressar és tan alta que l'envien de nou cap a casa a patir", avisa el director del CRAE de l'Hospitalet de Llobregat, on viuen nens i joves sense referents familiars. L'educador recorda que en un entorn com aquest hi ha professionals formats per "sostenir" la situació, així com convenis amb centres de salut mental per assegurar visites en un màxim de tres setmanes. "Però això una família no pot gestionar-ho. Es viu un augment dels episodis de crisi amb uns recursos públics saturats, i això no pot ser", afirma.

Ballescà afegeix que la pressió assistencial és "altíssima", però assegura que el que realment estressa els professionals és que no poden fer més "per falta de temps". "No es tracta només de reclamar que ens augmentin els recursos econòmics, sinó també que es destinin de forma diferent. Som capdavanters en despesa farmacològica per aquesta falta de temps i hauríem d’orientar-nos cap a un abordatge psicològic que eviti la medicalització", diu. Hi coincideix Montejo, que afirma que "la bona voluntat dels professionals hi és", però que el problema és la "falta de prevenció que es fa: no s’aborden prou les emocions ni la cura de la salut mental a les escoles, per exemple. Sabem que el pic de casos per la pandèmia passarà, però hi ha molt més per fer".

stats