Salut mental
Societat 23/10/2021

Dos mesos per aconseguir hora amb el psicòleg

La pandèmia desborda les consultes públiques i privades pels casos d'ansietat, depressió i angoixa

4 min
Imatge d'arxiu d'una persona anat al psicòleg

BarcelonaEls psicòlegs no donen l’abast. Tot i que encara no hi ha dades oficials sobre el boom d’atencions a la salut mental, els professionals estimen que la demanda ha crescut entre un 20% i un 30% a causa del coronavirus. Ansietat, depressió, angoixa i malestar per fer tasques quotidianes o per relacionar-se amb l’entorn més pròxim són alguns dels problemes que omplen les consultes i que conformen la pandèmia “emocional” que, sumada a l’agreujament dels trastorns mentals preexistents, desborda les agendes dels psicòlegs i psiquiatres, que han de fer mans i mànigues per donar cita als pacients. I mentre les primeres visites als casos més urgents com els brots psicòtics o les conductes autolesives triguen de mitjana entre set i deu dies a fer-se efectives, aconseguir hora per als casos que en comparació es consideren “lleus o moderats” pot allargar-se dos mesos a la xarxa sanitària pública. Per a les consultes privades, el temps d'espera pot anar del mes al mes i mig. 

Davant d’aquests retards, els experts alerten del perill d’ajornar l’atenció a un dol complicat o a la incapacitat de reprendre el ritme a la feina o a les relacions socials ara que el covid va a la baixa, però també subratllen que hi ha mancances estructurals que fan “utòpic” que es pugui tractar tothom. “La situació que ens deixa la pandèmia és greu, la més complexa dels últims anys en l’àmbit de la salut mental. Molta gent alhora ha vist com s’han capgirat diversos aspectes de la seva vida i si s’adrecen a un professional és perquè tenen motius per fer-ho”, retrata Òscar Pino, el coordinador del Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) Benito Menni i vocal del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC). 

Hi coincideix la psicòloga del CSMA Hospitalet de Llobregat i secretària de l’Agrupació de Psicòlegs del Sindicat de Metges de Catalunya, Xelo Casado, que assegura que l’últim any s’han destapat més patologies mentals i emocionals que mai i aquest fenomen ha acabat per saturar els serveis de psicologia i psiquiatria. “Ara les llistes d’espera són encara més llargues, si bé varien en funció del territori, i és lògic que la gent es queixi, reclami solucions i recorri a la privada perquè han de resoldre uns problemes que els condicionen el dia a dia”, diu. 

"Apagar focs"

Aquesta dinàmica no és nova: sempre hi ha hagut persones que prefereixen o es poden permetre pagar una visita en un centre privat per escurçar els tempos de la sanitat pública. “La privada habitualment s’encarrega de situacions de menys complexitat perquè per a les greus és més potent la xarxa pública”, explica la psicòloga de la Fundació Privada Centre d’Higiene Mental (CHM) Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, Mercè Teixidó. Així, molts dels casos de la “pandèmia emocional” s’estan atenent a la privada, però les necessitats són tan elevades que ni tan sols aquestes consultes poden absorbir la demanda. 

“Hi ha massa feina per a tothom. La pública ha flaquejat per falta de recursos i nosaltres anem apagant focs, però cap de les dues xarxes acabem de ser accessibles del tot”, explica Pilar Arbós, psicòloga i membre de l’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia, que també destaca el fet que els casos són més complexos i requereixen més seguiment i més acompanyament professional. Els preus per anar a una consulta privada van dels 50 als 100 euros només la primera visita -tot i que la xifra depèn de cada professional- i Pino creu que el desplaçament de la demanda a la privada en plena emergència és “injust” perquè envia el missatge que “només qui paga pot ser atès”.

Per a Teixidó, cal diferenciar entre malestar, patiment i trastorn, ja que caldran abordatges diferents en funció de quina problemàtica presenti el pacient. “Cal reordenar la demanda incrementada per decidir com hem d’atendre i acompanyar els pacients, sigui dins o fora del sistema sanitari”, opina Teixidó. La psicòloga argumenta que en els equips d’atenció a la salut mental no només hi ha psicòlegs, hi ha psiquiatres, treballadors socials i infermeres especialitzades. “No tothom ha de ser atès per psicòlegs”, afegeix. 

Ràtio insuficient de psicòlegs

Però el gran problema de l’atenció a la salut mental és la falta d’una xarxa de psicòlegs àmplia que pugui assumir la demanda en els temps adequats. El COPC denuncia que a Catalunya hi ha 9 psicòlegs per cada 100.000 habitants, la meitat de la mitjana europea. “I si ens comparem amb països de l'entorn la xifra és encara més escandalosa”, afirma Pino. Per exemple, la ràtio a Alemanya és d’una cinquantena de psicòlegs cada 100.000 habitants, i a Finlàndia la xifra s’enfila fins als 110, segons dades de l’OMS. A més, i segons el COPC, una persona atesa als serveis de salut mental catalans es visita uns sis cops l’any -una visita cada dos mesos- i amb aquesta freqüència -denuncia- no es pot garantir una atenció terapèutica eficaç. 

Per als professionals, totes aquestes mancances no provenen de la pandèmia, que només les ha agreujat, sinó que les atribueixen a una “falta total de previsió” i a problemes estructurals d’infradotació. “Durant molt de temps hem avisat que l’onada de la salut mental vindria i que el sistema podia desbordar-se. La pandèmia només ho ha accelerat tot i ha incrementat les llistes d’espera”, explica Casado.

Un dels punts que destaca Casado és la xifra insuficient de places de psicòleg intern resident (PIR) que s’obren cada any. Per a tot l’Estat, el 2019 es van oferir 141 places (26 a Catalunya), i per al 2022, tot i la pandèmia, se n’oferiran 204 (45 a Catalunya). “És il·lògic que calguin especialistes i tinguem poques places: cada any hi ha 4.000 professionals preparats que no poden accedir al PIR”, resumeix. 

El covid visibilitza els problemes de salut mental
  • Xelo Casado, CSMA Hospitalet de Llobregat “El covid ens ha demostrat que la prioritat ha de ser la cura de la salut mental i el benestar emocional. Els adolescents i la gent gran són els que més pateixen les conseqüències”
  • Mercè Teixidó, CHM Les Corts “Desestigmatizar la salut mental afavoreix l’accés a la consulta però també evidencia un cert desvaliment col·lectiu: evidenciem les emocions però no les normalitzem”
  • Pilar Arbós, psicòloga a l'Anoia “Hi ha molta gent que diu que ve a consulta només per provar i en alguns casos que aparentment són poca cosa acabem descobrint molt més”
stats