BarcelonaEl Parlament ha votat aquest dijous les propostes de resolució dels grups polítics i ha evidenciat el que ja sabíem: que la fragmentació de la cambra dona lloc a múltiples aliances i majories possibles, però cap que pugui amenaçar la figura de Salvador Illa. El president ha salvat amb comoditat el debat de política general, i si bé no es pot dir que en surti reforçat, tampoc en surt afeblit. El seu pla per facilitar la construcció de 214.000 pisos ha aconseguit suscitar prou debat i opinions, a favor i en contra, per marcar l'agenda i emportar-se els titulars.
Ara bé, Illa tampoc pot dir que surt del debat més a prop d'aprovar uns pressupostos. Entre altres coses perquè la condició que ha posat ERC, la resolució de la qüestió del finançament i la recaptació d'impostos, no depèn d'ell sinó del govern espanyol. La política catalana ha entrat en un impasse a l'espera que María Jesús Montero faci la seva proposta i posi números al que de moment són només promeses. Aquest serà el moment en què ERC haurà de decidir si ho accepta i entra a negociar els comptes amb Illa o si es despenja definitivament de la majoria de la investidura.
Això sí, en la votació de propostes de resolució el PSC i ERC han pogut exhibir sintonia votant un text en què "s'insta el govern de la Generalitat a exigir un nou sistema de finançament basat en els principis de suficiència, ordinalitat, solidaritat, corresponsabilitat i eficiència". Recordem que el PSOE es va negar a incloure el criteri d'ordinalitat en l'acord de la passada Comissió Bilateral. En canvi, el PSC ha votat en contra del text en què Junts reclamava l'obertura de negociacions amb l'Estat per "l'autodeterminació" de Catalunya. Els juntaires havien amenaçat amb "conseqüències" per a Pedro Sánchez si els socialistes no votaven la seva proposta. Ara caldrà veure quins passos fan els de Carles Puigdemont, que també han aprofitat el debat per marcar perfil amb diferents propostes sobre immigració que busquen taponar la fuita de vots cap a Aliança Catalana.
Pel que fa al desenvolupament del debat, el to ha estat en general constructiu i educat, amb un fort contrast amb el que es veu a Madrid cada dia. Això sí, amb una excepció, que és Vox, que sembla decidit a exportar a Catalunya l'estil de fer política que practica a la capital de l'Estat. El seu portaveu, Ignacio Garriga, va fer servir un llenguatge barroer i va faltar al respecte a la resta de diputats, motiu pel qual va ser reprès pel president de la cambra, Josep Rull. Això a banda de dir falsedats com que les violacions s'han incrementat a Catalunya en un 500% (s'han incrementat un 22%, tot i que els Mossos creuen que no és que hagin augmentat sinó que ara es denuncien més) o que el govern Illa ha augmentat els impostos (de fet, els ha reduït per a les rendes baixes).
En conclusió, les pròximes setmanes seran claus per saber si Catalunya podrà comptar amb pressupostos i poder així sufragar de manera més fàcil alguna de les propostes aprovades al Parlament, com ara la de la gratuïtat dels menjadors escolars.
