L'impacte social de la pandèmia
A poc a poc anem tenint més informació sobre quin està sent l'impacte real de la pandèmia a la nostra societat i a les de tot el món. Un informe d'Intermón Oxfam posa números a una realitat que és francament preocupant: a Catalunya el nombre de persones en situació de pobresa relativa, és a dir, que viuen amb menys de 24 euros al dia, ha crescut en 120.000 des de l'inici de la pandèmia, un 11,7% més. A Espanya aquesta xifra arriba al milió de persones, i a tot el món, als 200 milions. L'estudi certifica el que ja se sospitava: que la pandèmia s'està acarnissant amb aquells sectors que ja eren vulnerables abans de l'esclat de la crisi, perquè són els que fan les feines que s'han vist més afectades i tenen menys possibilitats de teletreballar.
Així doncs, a diferència de la crisi 2008-2012, quan la crisi del crèdit va afectar pràcticament tot el teixit productiu perquè es tallava el finançament de les empreses, el xoc provocat per la pandèmia està sent molt més desigual, i castiga especialment el sector serveis i els petits negocis. A més, a diferència de llavors, aquesta vegada l'eina dels ERTO està evitant que més de 700.000 persones al conjunt de l'estat espanyol caiguin també pel pendent de la pobresa. Evidentment, als països que no poden comptar amb aquest suport públic la situació és molt pitjor. Per contra, l'ONG assenyala que el miler de principals fortunes del planeta ja s'han recuperat del xoc de la pandèmia.
L'informe és interessant perquè apunta que les polítiques de recuperació també han de tenir com a objectiu lluitar contra la desigualtat perquè, en la línia del que defensen economistes com Thomas Piketty, un país molt desigual acaba sent també econòmicament més fràgil i ineficient. En el cas català, el percentatge de població que viu en pobresa relativa ha pujat del 13,5% al 15% (a Espanya aquesta xifra s'eleva fins al 22,9%), és a dir, 1.146.000 persones. La pujada encara ha sigut més pronunciada en territoris completament dependents del turisme, com ara les Illes Balears, on el percentatge de població pobra ha crescut un 20%, quan fa poc gaudien d'una situació econòmica envejable.
L'impacte, doncs, és desigual tant per territoris com en funció de l'estructura econòmica, i dins de cada societat en funció del sector on es treballi. Per això, les polítiques de reconstrucció han de tenir en compte també aquesta variable per no aprofundir encara més la ferida. Això vol dir, que, com afirma el professor Mas-Colell, en un país com Catalunya no es pot menystenir la indústria de visitants (concepte que prefereix al de turistes perquè va més enllà i inclou congressos, esdeveniments culturals, etc.), per la seva capacitat de crear llocs de treball, alhora que es potencia la digitalització i l'energia verda.
L'objectiu és aconseguir sortir de la crisi més forts, amb una economia més sana, moderna i diversificada, però també amb una societat menys desigual, i això s'aconsegueix, per exemple, amb llocs de treball de qualitat, menys precaris i més ben pagats. Els fons europeus han de servir per avançar en aquesta direcció.
