Incendis: més prevenció i menys negacionisme
Cada cop hi haurà més incendis que no es podran controlar. Així ho adverteixen els experts, tant els científics com els tècnics i professionals que es juguen la vida combatent els focs, perquè la crisi climàtica està agreujant el context en el qual es produeixen i en fa més difícil l'extinció. Sempre n'hi ha hagut, és cert, i en el nostre clima mediterrani són una constant, però ara, quan es produeixen, poden ser més letals a causa de la intensificació dels fenòmens extrems que provoca l'escalfament del planeta. Passa amb el foc i també amb l'aigua. Les grans torrentades, les DANES, també són cada cop més intenses i freqüents, i per això és fonamental estar-hi preparats.
S'està veient el que passa quan no és així amb els grans incendis que cremen ara mateix al nord-oest peninsular. En poc més de quatre dies s'hi han cremat més 200.000 hectàrees, amb especial violència a les províncies d'Ourense, Lleó, Zamora i Càceres. I la situació està lluny d'estar controlada, amb una quarantena de focs actius, part dels quals continuen creixent i provocant destrucció, morts –ja en són quatre– i el desplaçament forçós de milers de veïns. Així i tot, ja fa dies que s'ha intensificat la picabaralla política, ja que les comunitats afectades, en mans del PP, intenten repetir l'operació Mazón i passar ara la responsabilitat al govern central acusant-lo de manca de reacció i mitjans, tot i que les competències de prevenció i de gestió en el primer moment són dels governs autonòmics.
Hi pot haver millores i caldrà veure si s'ha fet tot el que es podia des del govern central, però les comunitats autònomes no poden eludir responsabilitats i són les primeres que han de posar la lupa en el que no s'ha fet i s'hauria d'haver fet per evitar el que ara està passant. Pel que se sap fins ara, s'havia retallat en prevenció, no hi havia prou dotació d'efectius, ha fallat la coordinació i la reacció en el primer moment. I, el més greu, s'ha practicat una política negacionista de la crisi climàtica, un fet comú de la dreta global que ho considera no un fet científic, sinó una posició ideològica, cosa que està impedint actuar amb contundència per fer-hi front. Se sap que els incendis s'apaguen a l'hivern amb més prevenció, amb una gestió intel·ligent del territori que inclou no només neteja sinó també, per exemple, el foment d'un paisatge mosaic que inclogui zones boscoses i sembrats que actuïn com a tallafocs i tot un ampli seguit de mesures de control i de suport al camp. I, segurament, així i tot, continuarà havent-hi incendis, una part dels quals són provocats per criminals piròmans. I serà cada cop més difícil controlar-los.
Destinar més recursos i mitjans a la prevenció, però, no és políticament rendible. Són mesures a llarg termini, no són visibles i, quan no hi ha un perill imminent, sembla que sigui una despesa innecessària que resta vots o no en suma. Després, però, quan passa, tots els mitjans són pocs i la despesa es multiplica. Els mateixos que negaven l'escalfament, els mateixos que consideren "xiringuitos" els centres de planificació i prevenció o que regategen els sous, els efectius i les despeses de formació dels professionals, són els primers que exigeixen que hi siguin tots, des de tot arreu, ara mateix.
