La Comissió Bilateral Generalitat-Estat que s'ha celebrat aquest dilluns a Barcelona havia de servir per solemnitzar que el govern espanyol feia seu l'acord d'investidura de Salvador Illa signat ara fa un any entre ERC i el PSC. Aquell acord tenia dues grans potes: d'una banda, el compromís que l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha de recaptar a la llarga tots els impostos, començant per l'IRPF en l'exercici de 2026, i de l'altra, un nou sistema de finançament per a totes les comunitats autònomes que respecti el criteri d'ordinalitat. Doncs bé, al final ni una cosa ni l'altra es donen per segures en l'acord signat entre els dos governs.
Pel que fa a la recaptació de l'IRPF, a l'ARA ja hem explicat que el compromís de recaptar-lo tot l'any que ve és inassumible per falta de mitjans de l'ATC, que ha de guanyar molts més recursos per passar de gestionar 5.000 milions a 25.000. S'entén, doncs, que cap dels dos governs hi hagi posat terminis. Resulta inquietant, però, que a l'acord tampoc s'esmenti que l'horitzó ha de ser que l'ATC sigui l'única administració tributària a Catalunya i, en canvi, s'insisteixi que han de coexistir les dues en un marc de col·laboració i "treball en xarxa".
Però encara resulta més decebedor que entre els acords signats no es faci cap referència a l'ordinalitat. Se'n parla, això sí, en l'exposició de motius, però justament per subratllar que és un criteri que defensa Catalunya i que l'Estat, de moment, no es fa seu. De fet, el ministre Ángel Víctor Torres ha dit en roda de premsa que l'ordinalitat serà objecte de discussió en un grup de treball paritari. És sospitosa aquesta renuència del govern espanyol a acceptar un criteri que, si bé posa límits a la solidaritat, està avalat per molts experts i la gran majoria d'actors socioeconòmics catalans. De fet, fins i tot el traspassat Josep Piqué, quan era líder del PP de Catalunya, el va defensar l'any 2012.
Potser el govern espanyol pretén mitigar les crítiques al nou sistema, però aquesta és una pretensió vana. Quan encara no s'ha posat cap xifra sobre la taula, ni s'ha calculat quina ha de ser la quota de solidaritat catalana, el PP i moltes comunitats autònomes ja han posat el crit al cel i, atenció, amenacen amb recursos al TC. La més cridanera ha estat, com és costum, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que ha arribat a dir que el sistema "és una sentència de mort per a Espanya".
Davant d'aquest panorama, el govern espanyol hauria de ser molt més valent i ambiciós i presentar un sistema que millori substancialment els comptes de les comunitats, especialment aquelles que pateixen un fort dèficit fiscal crònic, com Catalunya, el País Valencià o les Balears. Si s'aplica el criteri d'ordinalitat, la que també en sortirà molt beneficiada serà Madrid. La incògnita és, veient la inconcreció i la timidesa de l'acord, si María Jesús Montero, que serà la pròxima candidata del PSOE a Andalusia, és la persona per conduir aquestes negociacions. De moment, molt soroll per a poca concreció.
