No castigar els promotors que no compleixen, una mala estratègia
Quan el 2018 l'Ajuntament de Barcelona, amb Ada Colau al capdavant, va implementar la mesura que obligava a destinar un 30% de les noves promocions immobiliàries i grans rehabilitacions a habitatges de protecció oficial hi va haver molta contestació per part dels promotors i l'oposició política. Deien, com ha acabat passant, que hi hauria una baixada de les promocions perquè no els sortiria a compte, i que això suposaria menys pisos en el mercat. Segons les xifres actuals de l'Ajuntament de Barcelona, fins avui efectivament estan en marxa només 156 habitatges dels 1.650 previstos en la mesura. És un dir, només un 10% del que s'esperava. Per aquesta raó, el govern municipal està en converses amb alguns grups per canviar, segurament abans de l'estiu, la normativa a partir d'un informe que va redactar Carme Trilla, presidenta de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge.
Mentre no es produeixi aquest canvi, però, continua vigent la norma anterior, que s'havia aprovat en un ple amb els vots de Barcelona en Comú, el PSC, ERC i Junts. És per això que resulta incomprensible que l'Ajuntament de Barcelona ja no sancioni els promotors que van esquivar la seva aplicació al llarg del 2022. Els serveis d'inspecció havien detectat fins a 17 casos d'incompliment, però poc després d'arribar a l'alcaldia el govern del PSC, van decaure els cinc expedients sancionadors que s'havien incoat, així com la resta, que estaven en fases més inicials i, finalment i encara més greu, s'han deixat de fer les inspeccions. La raó, segons fonts municipals, és que hi havia dubtes legals sobre la normativa i, a més, en previsió del canvi de normativa, no es va veure pertinent continuar controlant-ne l'aplicació. Des de l'alcaldia asseguren que no estaven assabentats que haguessin decaigut els expedients, cosa que fa encara més estranya aquesta mesura.
És una estratègia molt discutible perquè, a més de ser injusta cap als promotors que sí que han complert la norma, fa que l'administració estigui en una posició de debilitat a l'hora de negociar en el futur el replantejament d'una normativa que obligui els privats a fer més habitatge públic en alguna de les modalitats que es decideixin. Si des de l'administració que els ha de sancionar i controlar directament s'assumeix que no cal fer-ho, per què cal complir la llei? Una cosa és avaluar i negociar el compliment de la norma de manera més laxa, i l'altra directament deixar fins i tot de fer inspeccions.
De fet, el que proposa ara l'informe Trilla no és que es deixi de fer habitatge públic sinó que diferents promotors puguin agrupar els habitatges públics que els pertoquen en un mateix bloc, en el mateix barri però no dintre de les promocions de mercat lliure que fan. Encara està en discussió i caldrà veure com acaba, però si es fa per imposició d'uns promotors que, com va assenyalar fa poc l'Associació de Promotors de Catalunya, ja estan demanant que en els habitatges mixtos hi hagi entrades per a pobres i entrades per a rics, el perill de crear illes gueto és molt alt. La funció de l'administració, i se suposa que més si està en mans de formacions d'esquerres, hauria de passar per evitar el classisme, fomentar la integració i, sobretot, complir i fer complir les lleis.
