La injustícia de la justícia en el cas Tsunami
Per molt multitudinàries i disruptives que fossin, encara que aconseguissin bloquejar una infraestructura crítica com l’aeroport de Barcelona i que arribessin a desbordar els cossos policials, qualsevol observador extern ho tindrà clar: les protestes convocades per Tsunami Democràtic no van ser mai terrorisme. El DIEC és diàfan. Diu que terrorisme és un "moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió". Que el Codi Penal espanyol i les interpretacions que en fan alguns jutges s'hagin retorçat fins a l'extrem de desdibuixar els límits jurídics del terme terrorisme no en canvia la realitat, ni la semàntica. Si algú dubta, el nivell d'alerta antiterrorista a Espanya pot servir de prova del cotó fluix: abans de les protestes del 2019 estava en el nivell 4 sobre 5, durant les protestes va continuar al mateix lloc i després tampoc va canviar. Les amenaces terroristes reals provenen del jihadisme i de la ultradreta, i posar Tsunami Democràtic al seu nivell és grotesc a ulls de qualsevol ciutadà d'un país occidental.
Però el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón investiga dotze persones per terrorisme arran del cas Tsunami Democràtic. I el resultat és que la majoria s'han vist abocades a l'exili. L'empresari Josep Campmajó, el periodista Jesús Rodríguez, el directiu d'Òmnium Cultural Oleguer Serra i el diputat republicà Ruben Wagensberg han marxat en els últims mesos per evitar el tracte judicial injust que ja han patit altres implicats en el Procés i que els ha dut a passar anys entre reixes. La secretària general d'ERC, Marta Rovira; l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l'activista Jaume Cabaní ja s'havien exiliat anys abans. El cas de Rodríguez, a Suïssa des de finals de l'any passat, és especialment greu per a la situació del dret a la informació: el periodista s'ha significat per publicar durant anys notícies i investigacions sobre irregularitats policials i judicials. És un dels reporters de La Directa que van destapar quatre talps de la Policia Nacional en diferents moviments socials i independentistes a Barcelona, Girona i València.
Que activistes, polítics i periodistes s'hagin d'exiliar per la investigació judicial de protestes pacífiques demostra que el sistema falla, que la separació de poders, com a mínim, està esquerdada. La persecució de Tsunami Democràtic per terrorisme a l'Audiència Nacional deixa clar que, mentre que alguns sectors de la política institucional espanyola han fet avenços per abordar el sobiranisme català –com demostra la llei d'amnistia–, com a mínim una part del poder judicial continua encallat en la voluntat revengista de reprimir l'independentisme amb tota la duresa possible. Aquest sector de la justícia que actua amb afany castigador, que sembla que es creu l'estendard de la unitat de la pàtria, és un obstacle per al diàleg. A la pràctica, perjudica allò que es creu que defensa perquè només accentua la polarització i la distància respecte d'Espanya de qualsevol que tingui sensibilitat sobiranista a Catalunya.
