Iran-Israel: guerra a la vista?
L'atac de l'Iran a Israel ha tornat a disparar el risc de guerra al polvorí del Pròxim Orient. La situació és molt incerta. Com sempre, se suposa que ningú no vol la guerra, però tampoc cap dels dos sembla tenir com a prioritat garantir la pau. Tot es mou cap a un escenari de creixent desafiament mutu. Tot i que l'episodi de dissabte a la nit de l'Iran contra Israel s'ha tractat d'un cop anunciat amb antelació i d'abast limitat, és la primera vegada que es produeix un atac directe. Marca un precedent altament perillós. D'aquí que hagi sortit la comunitat internacional gairebé en bloc a demanar prudència a les dues parts.
A priori, ni a Teheran ni a Tel-Aviv els interessa un xoc més gran, però les dinàmiques internes a vegades les carrega el diable. I per descomptat la brutalitat del que ha passat, i segueix passant, a Gaza pesa com una llosa. En la mesura que Israel allargui el patiment de la població civil palestina, qualsevol espurna pot ser letal. A Netanyahu, cada cop més qüestionat per l'estratègia implacable a la Franja, li ha anat bé situar-se de cop com a víctima davant dels seus aliats occidentals. No té, doncs, un al·licient evident per rebaixar la tensió amb l'Iran. Occident, amb els EUA al capdavant, un cop més li ha donat suport, però advertint-lo, també de nou, que no es passi de la ratlla: Biden ha explicitat que no participarà en un contraatac.
I l'Iran? El seu desafiament ha estat controlat. El règim dels aiatol·làs ha volgut llançar un advertiment a Netanyahu, però amb el fre de mà posat. Per deixar clar que l'atac al consolat de Damasc era venjat, necessitava fer un gest tant portes endins –davant d'una població indignada amb la qüestió palestina– com portes enfora. Que tothom tingués clar que té capacitat militar intimidatòria. Israel ha sabut aturar el cop, invalidant el 99% dels llançaments tant de míssils com de drons. I també ha deixat clar als seus i als enemics que el seu escut antimíssils funciona. La cosa, doncs, podria quedar en taules. Però la dinàmica bèl·lica d'acció-reacció no augura res de bo. De fet, el govern de Netanyahu ja ha advertit que la cosa no quedarà aquí. Hi haurà resposta. I el govern de Teheran s'ha expressat en termes similars.
És evident que durant els darrers sis mesos del conflicte a la Franja contra Hamàs, amb més de 30.000 palestins morts –la majoria menors d'edat–, l'Iran ha estat alimentant la pressió contra Israel a través dels houthis del Iemen, de Hezbollah des del Líban, de la resistència islàmica iraquiana i de la Guàrdia Revolucionària iraniana des de Síria. Israel ho sap: és el seu gran enemic a l'ombra. Un enemic que ja fa temps que s'ha convertit en potència armamentística. Posseeix un arsenal militar de tecnologia moderna amb drons d'atac Shahed-136 i míssils de creuer de llarga distància que poden arribar a qualsevol ciutat d'Israel, com s'acaba de veure. Israel, per descomptat, també està perfectament i sobradament equipat.
Les espases estan alçades. Només la pressió internacional per trobar una sortida per a Gaza pot evitar que el polvorí s'incendiï.
