Gaza s'ha convertit en un camp d'extermini. La revenja d'Israel pel brutal atac de Hamàs del 7 d'octubre del 2023 ha sobrepassat tots els límits imaginables. A l'apartheid que de facto l'estat israelià practica des de fa dècades amb els palestins que viuen al seu territori, o a Cisjordània i Gaza, s'hi ha afegit ara una guerra desigual contra la població de la Franja, a la qual s'ha sotmès a un càstig militar brutal: des del Vietnam i la Segona Guerra Mundial no havien caigut tantes bombes sobre un territori tan petit i tan densament poblat. L’Israel de Netanyahu hi està desplegant la seva ira absoluta, fonamentada en un històric sentiment de víctima exacerbat pel dur cop terrorista de Hamàs.
El primer ministre Benjamin Netanyahu, amb el suport de l'extrema dreta, amb l'aval del president estatunidenc Donald Trump, i emparat en una societat traumatitzada pel dolor, ha ficat el seu país en una espiral d'odi sense aturador, amb la voluntat explícita de buidar Gaza, no només dels militants de Hamàs, sinó directament de tots els ciutadans palestins. A la vista de les imatges d'infants morts de set i de gana, o víctimes d'un exèrcit sense límit, ha arribat un punt en què la discussió tècnica sobre si es tracta o no d'un genocidi resulta gairebé superficial, més enllà, esclar, de les conseqüències que en el futur podria tenir en l'àmbit de la jurisdicció internacional. En tot cas, el poble jueu, que a través del moviment sionista i a conseqüència de l'Holocaust va aconseguir un estat propi, ara està cometent en nom de la salvació d'aquest estat un crim de proporcions inaudites.
Com s'ha pogut arribar fins aquí? Sens dubte, per la concurrència de molts factors: pel nacionalisme ètnic supremacista que hi ha a la base del sionisme que va portar a la creació de l'Estat d'Israel, per la seva contínua política colonial expansiva amb l'inici violent de la Nakba, pel suport i la carta blanca sense escletxes que durant dècades ha rebut d'un Occident que arrossega la mala consciència del nazisme, per la dependència tecnològica i econòmica del seu exèrcit i de la indústria militar que hi ha al darrere, per la inestabilitat permanent d'un Pròxim Orient explosiu amb el petroli com a cobejat recurs global, per la històrica tensió religiosa que sempre ha caracteritzat la regió, per la resistència d'un poble palestí que a còpia de ser acorralat s'ha anat radicalitzant en la seva desesperació, per l’odi d’enemics regionals poderosos com l'Iran, per la debilitació i polarització del seu sistema democràtic...
Israel és avui una societat fracturada i espantada, sotmesa al dolor i la por; un país que se sent incomprès i al qual li costa molt fer autocrítica pel que està fent a Gaza. Un poble que no sembla conscient de la pèrdua de legitimitat que està experimentant a ulls del món i que no ha calibrat on el poden portar els excessos suposadament autodefensius que està cometent amb els palestins. Acabi com acabi la guerra de Gaza, el resultat serà un Israel més aïllat i insegur. I per a la història, el que ha fet a Gaza quedarà com un crim contra la humanitat.
