La fi de l'era dels tipus d'interès baixos
BarcelonaEl Banc Central Europeu (BCE) ha fet aquest dijous l'anunci que tothom esperava des de feia temps: l'organisme posa fi al programa de compra de deute públic i corporatiu i, a més, en la reunió del mes de juliol apujarà el preu del diner un quart de punt. Aquest conjunt de decisions suposa un punt d'inflexió, representa la fi de l'era dels tipus d'interès baixos –ja que el preu del diner ha estat en el 0% des del 2016– i també de la via lliure dels estats per endeutar-se. L'efecte que es busca és aturar l'escalada de la inflació, ja que si s'encareixen els préstecs es refreda l'activitat econòmica i les empreses es poden veure obligades a abaixar preus per atreure clients. Aquest és el cercle virtuós que es persegueix en un context en què la pujada dels preus generalitzada amenaça amb empobrir la població i, de retruc, estrangular l'economia.
El missatge és molt potent, perquè, a més, el BCE anticipa que al mes de setembre tornarà a apujar els tipus mig punt, fins a situar-los en el 0,75%. D'aquesta manera Europa segueix l'estela de la Reserva Federal i el Banc d'Anglaterra, que ja fa temps que van començar a encarir el preu del diner. Es tracta d'una decisió macroeconòmica que té, però, un impacte directe en les economies familiars. Per començar, aquells que tenen una hipoteca a tipus variable veuran com els augmenta la mensualitat, tot i que l'Euríbor ja fa temps que ha anticipat les pujades. Però també s'encariran els préstecs i totes les vies de finançament. L'era del diner barat que hem viscut des del final de la crisi del 2008 arriba al final, i toca ajustar-se el cinturó i aplicar una mena de recepta de l'austeritat a escala gairebé individual.
Per contra, però, si s'aconsegueix abaixar la inflació, els ciutadans recuperaran poder adquisitiu i, per exemple, no hauran d'afrontar grans increments en despeses indexades a l'IPC com poden ser els lloguers. La mesura també busca incentivar l'estalvi, un concepte pràcticament desconegut per a les noves generacions, que sempre han vist que qualsevol inversió era més rendible que deixar els diners al banc. Aquest factor és el que explica en part el repunt que està vivint actualment el sector immobiliari, amb el risc d'esclat de la bombolla que sempre suposa.
D'alguna manera, l'excés de deute públic provocat per la pandèmia i l'impacte de la guerra a Ucraïna han generat una situació que obliga a un replantejament de les polítiques econòmiques que s'han aplicat els últims anys, i que en part portaven a repetir els errors que van conduir al desastre del 2008. Amb l'aixeta dels bancs tancada, toca repensar també el nostre consum en una clau més sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Toca recuperar valors tradicionals com el de l'estalvi. I això també obliga les administracions a pensar molt bé a què dediquen cada euro. Ja no serveix improvisar ni aprovar mesures populistes i efectistes, sinó buscar solucions estructurals i amb mirada llarga. El BCE ha dit prou perquè hi ha perill de descarrilament. Però tampoc fa miracles.
