L'efecte Mamdani en la política nord-americana
La victòria a les eleccions municipals de Nova York de Zohran Mamdani, un candidat musulmà de 34 anys que es defineix com a "socialista", una paraula tabú als Estats Units, suposa un autèntic terratrèmol polític per a aquest país de conseqüències que encara és aviat per calibrar. D'una banda, representa una victòria de l'ala més radical i inconformista del Partit Demòcrata contra l'establishment liberal novaiorquès que sempre l'havia dominat. Aquesta elecció, com la d'Alexandria Ocasio-Cortez com a diputada a la Cambra de Representants en el seu dia, aprofundeix en la polarització política nord-americana, un escenari en què Donald Trump ja ha demostrat que es mou amb comoditat.
Però hi ha una cosa molt interessant en la victòria de Mamdani que caldrà seguir amb atenció. La seva no ha estat una campanya basada en l'anomenada "guerra cultural" sinó centrada en les necessitats bàsiques de la gent, principalment l'habitatge i el transport públic. D'aquí que ell es defineixi com a "demòcrata socialista" i no respongui tant al perfil de progressista que la dreta intenta desqualificar amb l'adjectiu woke. El fet de centrar-se en els problemes reals de la gent i fer una campanya dinàmica, enèrgica i fins i tot divertida ha aconseguit el que fa només uns mesos semblava impossible: que l'illa de Manhattan, on es concentren algunes de les fortunes més grans del planeta, hagi votat majoritàriament per un candidat "socialista". I també posa de manifest que els problemes de Nova York són els mateixos que afronta qualsevol altra metròpoli del món, incloent-hi Barcelona: com fer que els seus habitants puguin tenir una vida digna i no siguin expulsats d'unes ciutats que cada vegada s'han convertit més en escenaris per a turistes i en focus d'especulació urbanística.
La jornada electoral nord-americana, però, no s'ha limitat només a Nova York. Els candidats demòcrates s'han imposat també en eleccions estatals a Virgínia, Nova Jersey, Califòrnia i Pensilvània. És cert que es tracta d'estats tradicionalment demòcrates, però en aquestes eleccions s'ha demostrat que les bases del partit blau estan molt més mobilitzades que les republicanes, segurament perquè el grau d'indignació de les primeres és molt més gran que el grau de satisfacció de les segones. Si es repeteix el mateix fenomen que el 2017, a les eleccions legislatives de l'any vinent els demòcrates estaran en condicions d'arrabassar la majoria al Congrés als republicans, de manera que limitarien el poder de Donald Trump en la segona part del seu mandat.
Aquest any que queda per a les eleccions servirà per calibrar l'abast de l'efecte Mamdani, que assumirà el càrrec d'alcalde de Nova York l'1 de gener. Les seves polítiques, i sobretot el seu estil comunicatiu i de fer política, poden servir d'inspiració per a molts candidats demòcrates, que per primera vegada en l'últim any comencen a veure la llum al final del túnel. Això sí, també caldrà estar preparats per a les maniobres de Trump per impedir aquesta possible victòria demòcrata.
